Llucmaçanes és un poble petit, però les seves festes patronals tenen l’ànima d’un gran municipi. Aquest cap de setmana, els carrers del nucli maonès tornaran a omplir-se de cavalls, cavallers i emoció per celebrar Sant Gaietà. En total, hi participaran 46 caixers, repartits en dues tandes de 35 per tal de facilitar els passacarrers i els jaleos.
Cares noves
Les festes d’enguany estaran liderades per una nova Junta de Caixers que assumirà també l’organització de les de Maó i Sant Climent. Estarà formada per nou membres i marcarà l’inici del nou cicle 2025-2026, combinant experiència i noves incorporacions.
Al capdavant hi haurà Sito Seguí, nou caixer batle. Cavaller veterà i molt vinculat al poble, on resideix des de fa anys, Seguí aporta experiència i compromís. L’acompanyarà Joan Tutzó, que repeteix com a caixer capellà. Rector de la parròquia de Llucmaçanes, així com de Sant Climent i Sant Antoni Abat, Tutzó és una figura molt habitual dins la qualcada.
El càrrec de caixer casat l’assumirà Miquel Company, maonès de 39 anys. Va debutar en una qualcada precisament a Llucmaçanes, l’any 1998, quan només tenia 12 anys. Tot i que fa temps es va presentar al sorteig per ser caixer fadrí, aquesta serà la primera vegada que forma part d’una Junta.
Javier Comas, de 54 anys, serà el nou caixer pagès. Amb una llarga trajectòria damunt el cavall, participa en festes patronals des del 1988 i actualment gestiona el lloc de Biniatí Nou. Assegura que només no ha muntat as Migjorn, Ferreries i Ciutadella, i s’ha perdut tres edicions de les de Maó: «Per jo qualcar és gairebé un deure, una manera de connectar amb la terra i amb la gent».
Pel que fa al caixer fadrí, el càrrec recau enguany en Josep Villalonga, un jove de 25 anys que ja acumula una notable trajectòria: serà la seva 12a participació. Va començar amb només 13 anys i, tot i la seva joventut, debuta ara com a membre de la Junta. Per preparar-se, ha entrenat amb una bandera feta a mà, a l’espera que li entreguin la de Llucmaçanes.
Tot seguit, els caixers vocals seran Sergi Mercadal i Vanessa Carreras, que també exerciran aquest càrrec a Maó i Sant Climent. Mercadal, de 38 anys i maonès, participa en les festes patronals des del 2001 i no ha fallat cap estiu. Aquesta serà la seva primera experiència com a membre de la Junta i reconeix que espera amb ganes el primer bot, les canyes i el darrer toc de fabiol.
Per la seva banda, Carreras, de 35 anys i també de Maó, qualcarà per tercer any a Llucmaçanes, tot i que ja acumula una dècada de participació en festes patronals. Enguany debuta com a vocal i assegura que fa mesos que es prepara per a aquesta cita: «Estic més il·lusionada que nerviosa».
Finalment, tanca la Junta de Caixers, un any més, Víctor Pons, que a més de ser el cap de la colla de geganters del poble, tornarà a ser el fabioler de Llucmaçanes. Amb 39 anys, acumula 14 edicions seguides al càrrec, inclosos els dos anys de pandèmia. «Vam fer el primer toc de fabiol i es va celebrar la Missa de Sant Gaietà», recorda. També ha fet de fabioler a Maó i a les festes de Sant Nicolau.
Tot va començar amb una broma entre amics: es van prometre que algun dia un seria fabioler i l’altre caixer batle. Anys després, la promesa s’ha complert. Pons és el fabioler de Llucmaçanes i el seu amic en va ser caixer batle.