Amb 56 anys i una llarga trajectòria qualcant a les festes patronals, enguany Sito Seguí assumirà per primera vegada el càrrec de caixer batle de Llucmaçanes. Després de dècades qualcant i d’un temps al marge per donar pas a les seves filles, Seguí reprèn ara el protagonisme en una festa que coneix bé.
Quants anys té i quant de temps fa que viu a Llucmaçanes?
—Tenc 56 anys. Tota la vida havia viscut a Maó, però fa catorze o quinze anys que visc a Llucmaçanes.
Quan va començar a qualcar a les festes?
—Vaig començar amb 18 anys, i he sortit bastant a Llucmaçanes. Els darrers quatre o cinc anys ho havia deixat un poc de costat perquè hi participaven les meves filles. Enguany, però, m’ho van proposar i no vaig poder dir que no, és una oporunitat única.
És la seva primera vegada que forma part de la Junta de Caixers de Llucmaçanes?
—Havia estat vocal a la Junta de Maó l’any 89 o 90, però després no havia tornat a formar-ne part.
S’esperava que el proposessin ser caixer batle?
—Sí i no. M’ho havien insinuat feia temps, però com que ja havia quedat un poc al marge… Finalment, la meva dona i les filles em van animar i em van dir: o ho fas ara, o ja no ho faràs. I m’hi vaig decidir.
Participarà també a les festes de Sant Climent i Maó?
—Sí, si no hi ha res de nou. Una de les meves filles m’acompanyarà per no deixar-los sense representació. La idea és sortir un dia a Sant Climent i un altre a Maó com a representant dels Caixers de Llucmaçanes.
Com s’ha preparat per assumir l’encàrrec?
—Tenim cavall propi a casa, i tot i que ho havia deixat un poc, fa uns set o vuit mesos que entreno tres o quatre dies per setmana. A la meva edat, no entrenar seria arriscar-me a passar-ho malament.
Com espera viure les festes des d’aquest nou rol?
—Tenc il·lusió i nervis. Ara mateix estic tranquil, però sé que viuré moments intensos. Vull fer-ho bé i xalar, i que la gent també ho pugui gaudir.
Sort I Ventura.