Algú se’n recorda de Lord Shelburne? Sí, aquell que ignorà les peticions d’ajuda de’n John Martin Baker. Quin Baker? Com que «quin Baker»? Algú va llegir el meu article anterior? No, si ja m’ho suposava...
Lord Shelburne (William Petty, 1st Marquis of Lansdowne, 2nd Earl of Shelburne) fou un polític britànic que arribà a secretari d’Estat (1782) i després a primer ministre (1782-83).
Al quadre que li pintà en Jean-Laurent Mosnier sortí un poc descambuixat, però no vos enganeu: Shelburne era una de les persones més ben informades i amb el cap més ben moblat del seu temps.
Arreplegava informació de per tot allà a on podia. I la classificava, ordenava i guardava. Rebia material de per tot el món, s’aprofitava de la xarxa consular britànica i li enviaven mapes, informes, estadillos, propostes, etc. Tot el que pogueu imaginar i més.
Naturalment això era una tasca que comportava molta feina. A Lord Shelburne li hauria encantat tenir un ordinador com els que utilitzam ara per gestionar la informació, però li faltaven 200 anys per arribar a conèixer-los.
I què va fer? Senzill però efectiu: contractà una de les persones que millor el podien ajudar, convertint-lo en el seu bibliotecari fidel, en el seu «ordinador personal»: en Samuel Paterson.
Com a «ordinador», Paterson era la persona adequada per a la feina: llibreter, bibliotecari, catalogador, subhastador, importador de llibres, escriptor, etc. Es manejava molt bé amb la documentació impresa o manuscrita.
D’acord amb Shelburne, va classificar, estructurar i ordenar la ingent quantitat de paperassa que rebia i guardava el polític. El llegat de Shelburne que ha arribat a les nostres mans, es deu, en gran part a la feina prèvia d’en Samuel.
Sembla que s’entengueren bé, perquè fins i tot quan Lord Shelburne va deixar la vida pública, en Paterson continuà fent feina per ell (va passar a ser més «personal» que mai).
Gràcies a la seva tasca, quan la biblioteca William L. Clements, de la Universitat de Michigan va comprar un gran lot de documentació de Lord Shelburne, s’estalvià recursos per ordenar-la i estructurar-la. En Paterson ja ho havia fet.
Supòs que més d’un es demanarà per què vos cont tot això. Bé, ara anam a n’el per què de tot plegat:
La recerca per constatar que a Menorca es va fabricar cervesa en temps del períodes britànics, em va portar, seguint una referència de la tesi d’en D. W. Donaldson -1-, a la biblioteca W.L. Clements i als papers de Lord Shelburne -2-. La meva sorpresa fou trobar no sols la referència que cercava, sinó més de 800 pàgines damunt la Menorca britànica, i tot, informació de primera mà.
Per a mi, era una font d’informació desconeguda, i fins ara, llevat d’en Donaldson, no he trobat cap referència a la mateixa per altres autors. Vist el contingut d’aquests arxius de Lord Shelburne, i la importància que poden tenir si realment fins ara eren desconeguts, vaig decidir de bona fide donar-los a conèixer, i a n’aquestes estic. Si vaig errat i ja eren de domini públic, dispensau-me, girau pàgina i continuau llegint el diari. Ara, algunes respostes:
En primer lloc, què hi fa aquesta documentació d’un polític britànic a una biblioteca d’una universitat dels EEUU?
La biblioteca W.L. Clements, de la Universitat de Michigan, va comprar el gruix de les cartes d’en Shelburne perquè una de les línies de treball de la biblioteca era i és convertir-se en el centre més gran de documentació de la Guerra d’Independència dels Estats Units i no oblidem que Lord Shelburne era el Primer Ministre del Regne Unit durant aquells anys. A ell li tocà de ple la negociació amb els americans, per acabar amb la Guerra de la Independència i posar pau.
I què hi ha? Com està estructurada aquesta informació?
La denominació de la col·lecció és:
«William Petty, 1st Marquis of Lansdowne, 2nd Earl of Shelburne papers, 1665-1885»3
Aquesta col·lecció conté les cartes i els papers oficials de Lord Shelburne, polític britànic, membre del parlament, secretari d’estat i primer ministre del 1782 al 1783. Es documenten assumptes exteriors, colonials i domèstics, del segle 18 i especialment dels períodes 1766-1768 i 1782-1783.
La col·lecció està organitzada en 6 sèries i dins cada sèrie, per volums. Els documents relatius a Menorca són als volums i sèries següents:
Series I: «European and Mediterranean Politics» Vol 84b - 1767-1768 #16 items (~ 200 pag.)
Series II: «Colonnial Affairs and the 1783 Treaty of Paris»
Vol. 82 - (444 pag)
Vol. 83 - 10 items (~190 pag)
En total, hi ha unes 830 pàgines, aproximadament, de documentació relacionada amb Menorca.
I està la informació a l’abast de tothom? Està en format llegible? Està digitalitzada? Es pot consultar en línia? Té un cost, accedir-hi? Hi ha eines d’ajuda a la recerca, a la web americana? Etc, etc.
No és el propòsit d’aquest article embafar el lector. Ni allargar-se innecessàriament. Per això he afegit un annex a on s’amplia el contingut de la documentació fins a un nivell de detall suficient per fer salivar a qui l’interessin aquests temes. El trobareu aquí:
- DOCUMENT | Annex: Un ordinador personal de finals del XVIII (PDF)
L’objectiu de l’article era donar a conèixer la informació que la biblioteca William L. Clements, guarda sobre part de la història de Menorca. Si realment era desconeguda és temps de què els interessats en ella vagin treguent tot el que hi ha i aportin noves dades sobre el passat britànic de l’Illa.
No hi pot haver més informació, a altres llocs?
La veritat és que no ho sé. Però ho veig difícil. Vegeu per què:
«ARTICULO II - Su Magestat Católica conservará la Isla de Menorca».
Vuit paraules breus i senzilles i es va acabar tot. Amb aquest segon article de l’Acord de París de 1783, Lord Shelburne va perdre l’interès per Menorca. Simplement els britànics deixaren l’Illa i partiren.
El que els interessava a ells era conservar Gibraltar. I així va ser. No discutiren gaire per Menorca, però tampoc afluixaren amb el penyó. Era la clau del Mediterrani. A un esborrany preliminar de l’acord, segons consta a un document de la col·lecció, ja ho tenien assimilat:
«The Preliminary Articles of Peace between Great Britain and Spain, 1783. Art. 2. His Catholic Majesty shall keep the island of Minorca».
I talment ho posaren a la redacció final del tractat.
(La «Magestat Católica» era el Rei d’Espanya).
Menorca va deixar de pertànyer a la Gran Bretanya. Lord Shelburne es retirà. Samuel Paterson continuà amb ell, ajudant a ordenar la gran quantitat de documentació que Shelburne haviat reunit amb els anys d’activitat política. Els de la biblioteca W.L. Clements compraren posteriorment gran part del llegat epistolar i documental de Lord Shelburne. I fins avui.
Donam aquí les gràcies a Lord Shelburne i a Samuel Paterson, el seu «ordinador personal». Sense ells aquest article no hauria estat possible.