Joan Bagur Aloy, l’anarquista republicà

La família

Joan neix a Maó l’1 de gener de 1870. És fill de Jaume Bagur Torrent (Ciutadella, 1842), sabater d’ofici, i d’Isabel Aloy Piris (Ciutadella, 1848). Germans seus són Jaume (Maó, 1870-1953), casat amb Llúcia Olives Sintes, i Antoni (Maó, 1878-1969), casat amb Maria Portella Pons. En Joan es casa amb Esperança Taltavull Seguí (Maó, 1875–Barcelona, 1933), amb la qui tenen a Almandina (morta essent filleta, el 1908), Delio (1909), Almandina, que pren el nom de la germana morta, serà mestra d’escola i es casarà amb el maquinista naval, Adolfo Tudurí García (1905-1988); Dafne -Joan- (Maó, 1912), que es casarà amb la filla de Joan Manent Victori, Margarita Manent Marí (Maó, 1914) i seguirà amb la impremta-llibreria del carrer Nou i Sant Crist; Adriático (1914-1980), que s’exiliarà el 1939 i quedarà a viure a França, on es casa amb Odette; i Helvecio (Maó, 1916), que també s’exiliarà el 1939 i quedarà a viure a França, on es casarà amb Irene Guardia Torres (1917).

Els Bagur Aloy i els Bagur Alumba, també coneguts, eren fills de cosins amb un nexe en els besavis, Francesc Torrent Triay i Anna Pons Benejam, ambdós de Ciutadella. Una filla d’aquests, Joana (1814) es casà amb Joan Bagur Anglada (1810); una altra filla, Francesquina (1810-1848) es casà amb Miquel Bagur Torrent (1808). Els primers van tenir a Joan Bagur Torrent (1842), que es casà amb Isabel Aloy Piris i formà la família Bagur Aloy; els segons van tenir a Bernadí Bagur Torrent (1842), que es casà amb Beneta Alumba i van formar la família Bagur Alumba.

Els inicis i la revolució

Jaume Bagur Torrent mor el 1880, quan els Bagur Aloy són fillets. Molt joves, entren com a mossos als tallers de calçat, En Joan mostra una precoç sensibilitat política i forma part del grup que segueix a Joan Mir i Mir, del que és coetani. L’any 1899, amb Joan Mir i Josep Sintes Vidal (que serà el pare de Nardo Sintes, mestre d’escola i dirigent socialista), fan un míting al Teatre Principal per parlar dels fets de Montjuïc i la repressió generalitzada contra els sindicalistes catalans. El 27 de desembre de 1899, Bagur Aloy és elegit recaptador de la societat cooperativa de producció, Paz y Trabajo, que presideix Llorenç Camps Triay, amb Jaume Barber Moll a la secretaria. També forma part del nucli dirigent de la societat El Porvenir del Obrero. El 1903 és elegit president de la Federació Obrera de la Illa de Menorca (FOIM), que no hem de confondre amb la FOM, que es fundarà anys després. La FOIM és de tendència anarquista i té un paper principal en les vagues que van sacsejar Maó a principis del segle XX. L’any 1900, quan a Maó es funda la 535a secció de la societat d’ajuda mútua i retir La Boule de Neige, amb central a París, ell hi entra com a vocal; el president és Miquel Fuscó Gomila i el secretari és Joan Mir i Mir.

Joan Bagur a la FOIM

La constitució de la FOIM té lloc l’1 de març de 1902. Ell serà el primer president del «sindicat» que té com a objectiu unir els diferents sindicats d’oficis que funcionen a Maó per donar més força al moviment obrer local. El primer secretari serà Josep Sintes Vidal, que ja hem vist abans, i el primer tresorer, Josep Vicens. Inicialment, la FOIM, a part de la seva tasca sindical, organitza el que denomina «velades sociológicas y de divulgación científica», crea una biblioteca popular, etc. Quan es produeix la renovació de càrrecs de la FOIM, el gener de 1903, ell continua com a president, es manté Sintes Vidal i entra Rafel Sintes Sintes. El març de 1903 es convoca un míting per a celebrar el primer any de la federació. Els oradors són Joan Bagur Aloy, Fàbregues (?), Lluc Pons Castell, Carrasquet (segurament Onofre Carrasquet Llopis) i Andreu (?). Dies després, Joan Bagur es reuneix amb un grup de sabaters per a estimular la reconstitució d’un sindicat d’ofici: Bagur defensa la mobilització «...para salir del estado de pasiva esclavitud en que toda la clase obrera se halla, però muy especialmente los obreros zapateros de esta Ciudad ...» [EPO. 10/03/1903]. Aquest encontre dona lloc a una trobada més àmplia uns dies després, ja en el context de vagues i conflictivitat social en el sector: «... Bagur aprueba el proceder adoptado por los huelguistas y alienta a los obreros a la resistencia, a fin de sostener su derecho, y al hacerlo así cumplir con un deber sagrado» [EPO. 20/03/1903]. L’endemà es realitza un míting en el Teatre Principal ple de gent. En aquest acte intervé Joan Bagur Aloy, que defensa la vaga en marxa, Joan Mir i Mir que explica la història de les lluites del proletariat; Máximo C. González, que en realitat és Martí Gornés Catchot, parla de les causes del malestar obrer. També intervé Rafel Sintes Sintes i Pere Taltavull, que deu ser Pere Taltavull Motta, i Pere Pons Sitges, que després va ser el principal dirigent republicà a Maó. Joan Bagur Aloy té l’honor d’obrir i tancar l’acte, i ho fa dient:... «pronunció un discurso francamente socialista, censurando a las clases de consumen y no producen, anatematizó las guerras, los privilegios, y llamó al trabajo honrado a todos los hombres, y extendiéndose en consideraciones, excitó a las mujeres a asociarse y trabajar para su propia emancipación…» [EPO. 23/03/1903].

Aquells anys, 1902 i 1903, són els de la major conflictivitat que es recorda fins llavors. Són nombrosos els mítings i reunions que tenen lloc a la zona de llevant (Maó, Sant Lluís, Es Castell) sempre amb la presència de Joan Mir i Joan Bagur. L’estiu es declara la vaga a la fàbrica de pastes Codina. El 19 de setembre de 1903 té lloc un míting al Circo Colón, en el qual intervé Joan Mir i uns sindicalistes que han arribat de Barcelona. Quan un d’aquests critica el servei militar, la policia obliga a suspendre l’acte i Joan Bagur Aloy és detingut per primer cop. A més, es clausuren els locals de la FOIM, que són enregistrats per la policia. Amb en Bagur també han estat empresonats Joan Mir i Mir, Joan Durbà Escrich, Josep Sintes Vidal, Antoni Prats Olives i Josep Casadeval Niubó. Els quatre primers són alliberats el 30 de setembre, els altres dos encara hauran d’esperar. El 8 d’octubre, el capità general de Balears aixeca la suspensió de la FOIM.

El camp d’acció d’aquest grup ja clarament anarquista també es dirigeix a l’educació integral i l’estiu de 1904 es treballa en la creació de l’escola Germinal, que finalment no es posarà en marxa. En la creació de l’Escola Lliure del Barri 15, Bagur ja no hi serà. Aquell estiu, a Maó es viu la crisi de l’Anglo-espanyola de Motors, amb jornades de vagues i conflictes entre obrers i esquirols. La policia practicarà nombroses detencions entre els obrers que formen els piquets; la relació de detinguts és llarga: Joan Manent, Jaume Rodrigo, Emili Turull, Antoni Tudurí, Pere Quintana, Josep Sintes Vidal, Miquel Llopis, Pere Planas, Miquel Mariano Buenaventura, Gabriel Llambias, Ivo Olives, Miquel Pons, Rafel Hernández i el nostre Joan Bagur Aloy. És possible que l’any 1904 hagi deixat la presidència de la FOIM, ja que a la tardor és elegit president de la secció de sabaters de la Federació.

El camí cap al Partit Republicà

Entre 1903 i 1905, Joan Bagur viu la seva evolució ideològica. L’any 1903, Joan i els seus germans es van establir pel seu compte, prosperant ràpidament. Joan, Jaume i Antoni, passen de ser sabaters a fabricants. La seva perspectiva dels conflictes socials barata. A més, Joan Bagur inicia estudis de comptabilitat mercantil a l’Extensió Universitària (1905-1907). El 1906 es casa amb Esperança Taltavull i el 1908 tenen la primera filla, Almandina, que mor poc temps després. La fàbrica prospera i el 1910 ja trobem que exporten a Europa i Àfrica. A la firma hi treballa com a cap de comptabilitat un altre antic anarquista, Lluc Pons Castell. El 1912 ja havien constituït la societat Bagur Aloy Hermanos, el gerent de la qual era el petit, Antoni (Arturo); soci capitalista de l’empresa és Rafel Olives, llavors regidor republicà. L’any 1913 han de fer front a la primera reivindicació coneguda a la casa; abans que es declari la vaga, els fabricants pacten millores amb els sabaters.

L’any 1914, amb la declaració de la Primera Guerra Mundial, la demanda de calçat augmenta sobretot a França. Aquell any, en plantilla, trobem com a mínim seixanta operaris (1) en fàbrica, als quals hem de sumar personal administratiu i de representació i obrers que fan feina a domicili. Aquest 1914, amb la mobilització de l’exèrcit francès, la firma Bagur Aloy Hermanos firma un contracte amb el govern per a proveir les tropes amb 25.000 parells de botes en tres mesos. Això suposa l’empenta per convertir-se en la principal fàbrica de calçat de Maó. Els germans van comprar un molí abandonat dalt el carrer de Ciutadella i hi van instal·lar la fàbrica definitiva. La fàbrica va viure el seu millor temps durant la primera guerra mundial. L’any 1918 ja hi treballen unes dues-centes persones i l’empresa viu un procés de mecanització únic amb més de seixanta màquines de producció instal·lades i amb un equipament per ser autosuficients quant a energia. A part l’empresa mantenia la producció manual per encàrrec que realitzaven sabaters a domicili. L’itinerari de Joan Bagur Aloy al Partit Republicà ja s’ha completat. El 1917 serà candidat a regidor al districte tercer. Es tracta d’un districte difícil, que abasta l’Esplanada, sa Rovellada de dalt i Llucmaçanes i Sant Climent, on el vot conservador és majoritari. Bagur Aloy no és elegit. Per aquesta època Joan i Esperança ja tenen una casa d’estiueig a s’altra banda del port, on ell navega amb el bot Delio, amb el qual també participa a regates.

(1) -Sintes Orfila, Miquel; Triay González, Sebastià; Manent, Francesc; Ballester, Francesc; Triay, Miquel; Planas, Joan; Villalonga, Francesc; Tudurí, Llorenç; Xerebet, Jaume; Camps, Joaquim; Pons, Rafel; Tudurí, Antoni; Pons, Llorenç; Pons, Joan; Capó, Joan; Vidal, Antoni; Melsión, Josep; Caules, Francesc; Serrrano, Agustí; Olives, Cristòfol; Bagur, Climent; Seguí, Joan; Tudurí, Antoni; Portella, Joan; Taltavull, Sebastià; Cardona, Antoni; León, Andreu; Cardona, Francesc; Carrera, Joan; Portella, Cristòfol; Gomila, Llorenç; Bagur, Miquel; Taltavull, Joan; Olives Pons, Joan; Florit, Francesc; Llopis, Bernat; Petrus Saura, Leandro; Sánchez, Antoni; Gómez, Antoni; Ballester, Miquel; Escudero, Francesc; Febrer, Cristòfol; de Paula, Francesc, Sastre, Llorenç; Pons, Antoni; Portella, Tomàs; Sintes, Benet; Coll, Bernat; Febrer, Jaume; Portella, Pere; Olives, Francesc; Piris, Cristòfol; Pons, Lluís; de Paula, Francesc; Seguí, Pere; Tudurí, Alfons; Pons, Horacio; Orfila, Joan; Portella, Josep, i Olives, Josep.