La pedagoga i científica alaiorenca Margalida Comas Camps (1892-1972) ja forma part de la galeria de les persones il·lustres del seu poble natal, després que ahir es celebrés l’acte del seu nomenament a la Sala de Cultura Sant Diego, amb l’assistència de la corporació municipal, autoritats convidades i vesins. A l’acte va assistir Joana Valls, besneta del fotògraf i pintor mallorquí Guillem Bestard, espòs de Margalida. Malauradament, no va poder estar present Gabriel Sintes Hogberg, el neboder santlluïser de l’homenatjada.
A l’inici de l’acte, el batle José Luis Benejam va referir-se al «moment històric» que suposava la declaració de filla il·lustra de la pedagoga i científica alaiorenca, destacant que és la primera dona que ocupa un lloc en la galeria d’il·lustres, amb la particularitat que estarà acompanyada del seu germà Joan Comas Camps (1900-1979) un destacat antropòleg especialitzat en l’indigenisme americà.
El doctor en periodisme i historiador Miquel À. Limón va ser l’encarregat de resumir la trajectòria vital i professional de Margalida Comas Camps, que va estar marcada per ser una dels milers de víctimes de la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, en el seu cas per haver sofert la repressió i l’exili a Anglaterra.
Limón va referir-se al llistat de llibres que el franquisme va fer recaure l’estigma de llibres perillosos i, per tant, prohibits, entre els quals figurava el manual «Matemáticas y geometría», de Margalida Comas, amb el saqueig a l’inici de la guerra del seu domicili particular de Pollença i la depuració de l’escala educativa.
Escola activa i altres
Entre els llibres de la seva biblioteca particular convertida en cendres figuraven tres temàtiques, com són l’adopció de l’escola activa, la formulació de la coeducació dels sexes i la didàctica de les ciències naturals. «Silenci i oblit són dues rèmores que han mantingut Margalida Comas en una foscor inversament proporcional als mèrits científics que van imprimir volada a una vida extraordinària sobre les arrels d’una personalitat tenaç i un expedient acadèmic brillantíssim», va assegurar Limón.
El ponent va assenyalar que Comas va cloure els estudis el 1915 amb el número u de la secció de Ciències, que va suposar considerables esforços personals, no només de caire intel·lectual sinó també contra l’ambient de social i legal contrari a l’accés de la dona al món estudiantil superior, «el nom de Margalida Comas apareix en el grup de les quatre primeres espanyoles que van ser admeses de doctorandes en aquests tipus de facultats».
L’exili patit després de 1939 va ser una llosa fortíssima que pesaria sobre la seva biografia, va apuntar Limón, però la seva obra pedagògica va conèixer fruits molt plausibles, tot i que enmig de la indiferència dels seus compatriotes.
A continuació, el batle José Luis Benejam i Joana Valls van descobrir el retrat a l’oli de l’homenatjada, fet per Rafel Vidal, entre els aplaudiments dels assistents, amb un breu agraïment per part de Valls. Quan el rellotge marcava els 13.59 minuts el batle va pronunciar les paraules que posaven fi a un deute històric: «queda nomenada Margalida Comas Camps com a Filla Il·lustre d’Alaior».
... mujeres adelantadas a su tiempo, científicas, investigadoras, educadoras e intelectuales, siempre mejor que curas, que son la antítesis, más próximos al oscuro franquismo, a la quema de libros, a la censura y a la represión del entendimiento... algo está cambiando poco a poco en la sociedad... muy tarde pero para bien...