Pîlar Pons Pons (Alaior 20 de novembre de 1939) viuda d´Alfons Cleofe. Té tres fills: Joan Carles, n'Alfons i Albert. Nets: Marta, Iván, Lucia, Amaya i Toni. Germans; Catalina (DEP), Pilar, Joana i Bernat. Na Pilar es la segona dels quatre germans. Tot i haver nascut a Alaior ha viscut a diferents llocs, fins hi tot a la Península, degut al fet que el seu marit era guàrdia civil. Actualment viu as Castell. Polifacètica, na Pilar ha estat modista, ha fet i dirigit teatre, glosa improvisada, ball menorquí, cant, entre moltes altres coses.
Comencem per la teva infància. Com la recordes?
—Filla de pagesos, mon pare era pagès, de s´estància de Binixabò terme de Alaior i jo per ajudar mon pare amb les feines del camp, no vaig tenir oportunitat de anar a escola. Els meus germans sí hi varen anar, i jo amb 14 anys els acompanyava a Alaior, amb un carretó enganxat a un ase. Mentrestant jo vaig aprofitar per aprendre costura.
De la feina al camp podem dir que vares anar a fer de modista?
—Idò sí, amb allò que havia après de costura a Alaior vaig considerar que hi podia trobar un futur. Però que no n´hi havia prou -havia d´ampliar coneixements-, i vaig fer tot un curs complert de «Classes de Costura» a distància. Açò me va permetre dedicar-me durant 25 a la professió de modista. Confeccionava roba de dona. Models únics -mai cap vestit igual-, també vestits de núvia. Mentrestant vaig tenir una botiga a Sant Lluís.
Explica’m com era aquella botiga.
—Era com un petit Corte Inglés (Riu!) Es deia Caprix, on predominava la joieria; Or, plata, vidre, objectes de regal, teles de diferents teixits, complements. Un poc de tot!
I el món del teatre. Va venir després o el combinaves amb la teva feina?
—Entrar dins el món del teatre, va succeí arran d’uns professors de Barcelona que venien a l’estiu i donaven cursos d’expressió corporal. M’hi vaig apuntar i em va encantar. En vaig fer d’altres amb professors com Pitus Fernández i Matilde Muñiz. Després me varen venir a cercar per participar en una sarsuela, «La Montería», i a partir d'aquella actuació vaig quedar enganxada al teatre. Tant que endemés d’actuar he dirigit un bon grapat d'obres de creació pròpia.
I vares combinar el teatre amb el cant?
—Durant sis anys vaig cantar amb el Cor de l'Òpera, amb el que vaig tenir satisfacció de poder participar amb la gran òpera «Nabucco». He format part de la coral des Castell, he cantat amb el Deixem lo dol de Sant Lluís. Actualment som membre del grup Cantaires del Club de Jubilats des Castell. Grup que tenim un CD «Es port», amb onze títols entre música tradicional i cançons menorquines.
També tenc una cançó meva en un disc de n'Anna Ferrer «Parenòstic», en es que cantam a duo: «M'agrada s'espigolar» diu així: «M'agrada s'espigolar/i es nar replegant espigues/per tenir un tros de pa/per menjar amb un plat de figues».
I es ball menorquí... Com va sorgir aquesta afició?
—Mira, la tècnica i passos del ball menorquí els vaig aprendre amb «es Conquet» des Migjorn Gran, quan devia tenir 11-12 anys, ell va ser el meu mestre de ball. Açò me va permetre al cap d´uns anys poder donar classes de ball jo mateixa.
I a on vares ensenyar ball menorquí?
—Ens remuntem a 1979, quan la Associació de Veïns des Camí d’en Barrotes de Maó me va proposar impartir classes de ball menorquí. Vàrem arribar a ser 70 persones, i donava gust de veure s’interès que hi posaven, tan bé que ens ho passàvem.
I la glosa... Com vares entrar dins món de la improvisació?
—Entrar dins el món de la glosa va una sort, la de conèixer i de tenir per mestre -mai més ben dit- el mestre glosador Miquel Ametller (DEP). Hi vaig glosar en diferents ocasions, junt amb en Nanis, en Joanet, en Bep Guàrdia i es Verderol. Glosant arreu de Menorca, també a Mallorca, País Basc i Itàlia. Vaig glosar devers deu anys.
Després d'una vida tan activa i tant diversificada, com és el teu dia a dia com a jubilada?
—En primer lloc trob que no m’he jubilat ni em jubilaré mai. Imparteix tallers de costura al club de jubilats des Castell, vaig a ioga, particip en algunes partides de cartes amb les amistats i què més dir... que el qui s’avorreix és perquè vol.
Com t'agradaria ser recordada?
—Simplement. Com a na Pilar Pons!
Com veu la situació del món d’avui?
—Uf! Complicat, desbaratat: sense líders polítics que apostin pel bé i sentint comú, per damunt dels seus propis interessos. Vivim dins una societat amb que els joves troben davant un futur incert i amb greus dificultats per poder independitzar-se, i poder formar una família com Déu mana.