Un pregó carregat d'amor, passió i creativitat a Ferreries

Damià Rotger Miró, escriptor i poeta, va fer un encès elogi de Ferreries i els ferreriencs en un pregó de les festes patronals de Sant Bartomeu carregat d’emotivitat i literatura. «Ser ferreriencs és extraordinari perquè cada dia ho som d’una manera diferent sense deixar de ser iguals, ser de ferreries és meravellós perquè som reals i creïbles, i ser de ferreries és màgic perquè abastam l’impossible amb una mirada plena de possibilitats», va pronunciar Rotger Miró en un moment de la seva intervenció.

Després de la cercavila dels gegants, el pregó va començar amb els protocols habituals. Damià Rotger va començar amb un poema sobre Menorca, «Sultana marinera». Després va descriure les «tres betzèrries que giravolten el món i que jo vaig descobrir de ben petit», que no són altres que «passió, amor i creació». L’amor «perquè el que hem de fer és estimar, estimar molt»;la passió perquè «com un cotxo que es queda sense benzina i no arriba as final, si no vivim amb passió ens quedam a mig camí»;i creació perquè «crear ens allargassa la memòria i la identitat de poble».

Damià Rotger va apel·lar als records, a la vida passada al poble, enumerant noms i espais, vivències i jocs de joventut, feines errades a la impremta familiar que van servir de lliçó de vida. La família va ser molt present també en el pregó amb una distesa, però apassionada, per descomptat, lloança a la seva mare, «tenir sa mamà d’amiga és el millor regal que he tingut». Va fer esment de l’orgull de ser pregoner i de la seva diversa obra que ha traspassat fronteres, de l’orgull que Leonardo DiCaprio posés veu als seus poemes a un festival internacional, per exemple.

Ferrerienc quàntic

Es va definir, i aquí caldrà fer una bona explicació, com un «ferrerienc quàntic». La raó és que «ho soc de moltes maneres i de totes les bandes alhora, a la vegada, soc ferrerienc aquí i allà a la vegada. Ho soc quan vaig i quan venc, quan pens i camin, perquè jo camin en ferrerienc, pens en ferrerienc, estim en ferrerienc, dorm en ferrerienc, menj en ferrerienc i, sí, sí, també, faig l’amor en ferrerienc».

En aquesta part del pregó, Damià Rotger Miró va fer una referència explícita a les festes patronals de Sant Bartomeu, «quan veig el jaleo, cavalls, caixers i caixeres, veig passions, veig mística, veig esvalot i veig la manifestació perfecta, el disseny més excels», en què es troben, de nou, aquelles tres forces vitals: passió, amor i creació.

I amb la creació va fer un creatiu joc de paraules, explicant que a Ferreries «podem ser tan tan creatius que fins i tot assumim que més que creatius el que som és re-creatius. Perquè crear vol dir posar cosa on no hi ha res i açò només ho pot fer Déu, cadascú amb el seu Déu. I clar, noltros, el que feim és posar cosa on ja hi ha cosa, posam vers on ja hi ha llenguatge, així que som re-creatius, que té una connotació més lúdica, com de sala de jocs espiritual i creativa».

I amb aquesta re-creació, el pregoner va tancar la seva alocució amb un «poema regal» escrit «per a ningú», que acaba així:«després de caminar quilòmetres de paraules i acabar aixeregat de lletres, m’agrada la set d’imaginar que aquest poema, ara, ja és vostre». De tots els ferreriencs que aquest cap de setmana gaudiran dels actes principals de les festes patronals de Sant Bartomeu.