Manuel Orfila Sintes: «No et cansaries mai de volar»

Manuel Orfila Sintes (Maó 30 de juny de 1958) Pilot d´aviació jubilat. Casat amb na Gemma Enrich tenen tres fills n’Antoni, en Bernat i en Manuel.

Quins estudis tens i a on els vares realitzar?
—Batxillerat, COU i Selectivitat (1975) a l’IES Joan Ramis i Ramis de Maó. Títol de Pilot Privat a l’Aeroclub de Menorca 1981, Títol de Pilot Comercial a Florida (EEUU) 1990. Conversió a la Llicència Espanyola de Pilot Comercial 1991. Habilitació d’Instructor de vol 1994. Habilitació d’Examinador de vol 2000.

Els teus inicis com a pilot professional?
—L’any 1995 vaig començar a volar comercialment amb una petita avioneta pròpia basada a l’aeroport de Menorca, fent tota classe de vols com aerotaxi, càrrega, ambulància, recerca de barcos perduts i fins i tot llençant paracaigudistes. A l’any 2000 vaig entrar a treballar a la Companyia Aèria BKS Air dedicada a la aviació general, amb un Turbohèlice Beehcraft també basat a Menorca, i seguint més o menys amb les mateixes tasques, però sobretot amb serveis d’avió ambulància. A l’any 2010 entro a Inaer, companyia adjudicatària del servei d’avió ambulància del 061 de Balears. A l’any 2020 amb motiu d’una forta discrepància amb l’elecció de la nova companyia adjudicatària d’aquest servei deixo aquest treball i vaig a volar un Jet a Barcelona fins a la meva jubilació a l’any 2023. Durant tot aquest temps he compaginat la feina amb la tasca d’Instrucció, i d’Examinador de vol.

I com és la professió de pilot?
—És una professió meravellosa, absorbent i dura crec que a parts iguals. Per una banda no et cansaries mai de volar i per l’altra t’has de mantenir físicament perfecte per passar les revisions mèdiques anuals i també tècnicament per passar els exàmens semestrals on has de demostrar que tens les habilitats intactes com el primer dia. Tot i això, he de dir que creuar la península i arribar fins a Canàries a les dues de la matinada d’un dia tranquil, és una sensació indescriptible.

Línies que vares cobrir?
—He volat per tota Europa i nord d’Àfrica.

Qualque vol complicat?
—Algun n’hi ha hagut, sobretot per la meteorologia. Record especialment una vegada que havíem d’anar a cercar una filleta malalta a Eivissa i feia un vent descomunal. Vam forçar tots es límits per aconseguir-ho.

Alguna anècdota?
—Una de les vivències que m’ha deixat un especial record va ser la col·laboració amb el Govern Basc arran de l’accident del «Prestige». Als dos mesos de l’accident, va començar a arribar el ‘chapapote’ a la seva zona. El seu govern va decidir que ni una gota d’aquest arribaria a la costa i van contactar amb nosaltres perquè els hi localitzéssim les taques de petroli des de l’aire. Vàrem volar durant una setmana, 7 hores al dia, i era impressionant veure com als 10 minuts d’haver passat les coordenades d’una taca, ja hi havia 10 o 12 barcos amb les tripulacions traient el ‘chapapote’ a mà, amb unes culleres enormes que havien fabricat expressament per a això.
Afegiré que es meu fill en Bernat també és pilot, i quan va acabar la carrera vàrem tenir l’oportunitat de volar junts. Actualment està a la companyia Vueling.

A què dediques el temps d’ençà que estàs jubilat?
—M’agrada no fer res si no en tinc ganes, i a més m’agrada la família, el camp, els cotxos antics i cuinar.

Com voldria ser recordat?
—Com una bona persona.

Com veu la societat actual?
— M’agrada sa llibertat per poder fer un poc lo que me ve en gana i no m’agrada es malbaratament que fem de molts recursos naturals sense tenir-ne cap necessitat.