L'incident al Valle de los Caídos que va acabar amb el càstig d’un guàrdia civil a Maó

Durant la construcció de la basílica del Valle de los Caídos entre 1939 i 1959 es va produir un episodi entre un guàrdia civil destacat a la zona per a la vigilància de les obres i un dels presidiaris que treballaven, en què el membre de la Benemèrita finalment va ser castigat amb la seva destinació forçosa al quarter de Maó, que estava situat a la cantonada del carrer de Santa Teresa i el Passeig Marítim.

En principi, pot sobtar que la persona castigada a causa d’un incident entre un guàrdia civil destacat a les obres i un presidiari que treballava en la construcció del Valle de los Caídos durant la primera postguerra del franquisme fos precisament l’agent encarregat de vigilar els presidiaris. No obstant açò, així ho va assegurar un altre presidiari gens sospitós que va presenciar els fets, concretament un exmilitar republicà, testimoni recollit per l’escriptor i periodista Daniel Sueiro en el llibre «La verdadera historia del Valle de los Caídos», publicat el 1976.

El testimoni és de Teodoro García Cañas, natural de la localitat de Caracenilla, del municipi de Hueta, a Cuenca, que durant la Guerra Civil va ser sergent de la 7a Brigada Mixta de l’exèrcit republicà, segons consta en la fitxa del Centro Documental de la Memoria Histórica, amb una antiguitat de dia 1 d’abril de 1937, com va publicar el Diario Oficial del Ministerio de Defensa de 1938.

Una vegada acabada la guerra l’1 d’abril de 1939, García Cañas va ser empresonat i entre 1944 i 1950 va acceptar treballar en la construcció de la basílica del Valle de los Caídos per beneficiar-se de la redempció de la seva condemna de trenta anys, com ho van fer molts altres presos polítics. L’estiu de 1976, Daniel Sueiro va mantenir una sèrie de converses amb ell a la seva casa de la barriada de San Blas, de Madrid, que el periodista va enregistrar en una cinta magnetofònica, entre altres entrevistes que surten al llibre.

Segons García Cañas, «una noche cogió un cabo de la Guàrdia Civil que había muy templadito, muy chuleta, de aquellos nuevos que hacían, y a uno de los penados, porque no le había dado las buenas noches, le pegó una bofetada que le tiró el rancho al suelo. Y se fue al jefe del destacamento que cogió y le dijo: ‘Dime quien te ha pegado’. ‘Este señor’. Le dijo: ‘En tus manos está: se le destierra, se le quita la ropa o qué castigo prefieres, porque a mis presos no los tienta nadie más que yo, si hay que tentarlos, y ya me cuido yo de no tentarlos’. Le trasladaron a Mahón, me parece. Porque el preso dijo que él tanto como quitarle el pan a una familia, no quería, pero lo que no quería tampoco era que se repitieran historias de esas», segons la transcripció de Sueiro.

Càstig

El doctor en Història Alberto Bárcena Pérez recull aquest episodi citant a Daniel Sueiro en el seu llibre «Los presos del Valle de los Caídos», publicat el 2014, en què expressa la seva perplexitat perquè un agent fos castigat amb tant de rigor, així com pel fet que el superior del referit agent donés a elegir a l’agreujat la pena que se li hauria d’imposar. Bárcena també subratlla que l’episodi va ser publicat per un periodista, com és Sueiro, que precisament no tractava d’afavorir la imatge del franquisme, tot i que el seu llibre es caracteritza pel valor d’acumular testimonis directes d’un bon nombre dels antics presos de Cuelgamuros.