Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:

L'incident al Valle de los Caídos que va acabar amb el càstig d’un guàrdia civil a Maó

L’agent va agredir un presidiari que treballava en les obres de la basílica franquista de Cuelgamuros

La basílica del Valle de los Caídos va ser construida entre 1939 i 1959 | Foto: LLIBRE DE DANIEL SUEIRO

|

Durant la construcció de la basílica del Valle de los Caídos entre 1939 i 1959 es va produir un episodi entre un guàrdia civil destacat a la zona per a la vigilància de les obres i un dels presidiaris que treballaven, en què el membre de la Benemèrita finalment va ser castigat amb la seva destinació forçosa al quarter de Maó, que estava situat a la cantonada del carrer de Santa Teresa i el Passeig Marítim.

En principi, pot sobtar que la persona castigada a causa d’un incident entre un guàrdia civil destacat a les obres i un presidiari que treballava en la construcció del Valle de los Caídos durant la primera postguerra del franquisme fos precisament l’agent encarregat de vigilar els presidiaris. No obstant açò, així ho va assegurar un altre presidiari gens sospitós que va presenciar els fets, concretament un exmilitar republicà, testimoni recollit per l’escriptor i periodista Daniel Sueiro en el llibre «La verdadera historia del Valle de los Caídos», publicat el 1976.

El testimoni és de Teodoro García Cañas, natural de la localitat de Caracenilla, del municipi de Hueta, a Cuenca, que durant la Guerra Civil va ser sergent de la 7a Brigada Mixta de l’exèrcit republicà, segons consta en la fitxa del Centro Documental de la Memoria Histórica, amb una antiguitat de dia 1 d’abril de 1937, com va publicar el Diario Oficial del Ministerio de Defensa de 1938.

Molts presos van treballar a Cuelgamuros per redimir la condemna.

Una vegada acabada la guerra l’1 d’abril de 1939, García Cañas va ser empresonat i entre 1944 i 1950 va acceptar treballar en la construcció de la basílica del Valle de los Caídos per beneficiar-se de la redempció de la seva condemna de trenta anys, com ho van fer molts altres presos polítics. L’estiu de 1976, Daniel Sueiro va mantenir una sèrie de converses amb ell a la seva casa de la barriada de San Blas, de Madrid, que el periodista va enregistrar en una cinta magnetofònica, entre altres entrevistes que surten al llibre.

Segons García Cañas, «una noche cogió un cabo de la Guàrdia Civil que había muy templadito, muy chuleta, de aquellos nuevos que hacían, y a uno de los penados, porque no le había dado las buenas noches, le pegó una bofetada que le tiró el rancho al suelo. Y se fue al jefe del destacamento que cogió y le dijo: ‘Dime quien te ha pegado’. ‘Este señor’. Le dijo: ‘En tus manos está: se le destierra, se le quita la ropa o qué castigo prefieres, porque a mis presos no los tienta nadie más que yo, si hay que tentarlos, y ya me cuido yo de no tentarlos’. Le trasladaron a Mahón, me parece. Porque el preso dijo que él tanto como quitarle el pan a una familia, no quería, pero lo que no quería tampoco era que se repitieran historias de esas», segons la transcripció de Sueiro.

Càstig

El doctor en Història Alberto Bárcena Pérez recull aquest episodi citant a Daniel Sueiro en el seu llibre «Los presos del Valle de los Caídos», publicat el 2014, en què expressa la seva perplexitat perquè un agent fos castigat amb tant de rigor, així com pel fet que el superior del referit agent donés a elegir a l’agreujat la pena que se li hauria d’imposar. Bárcena també subratlla que l’episodi va ser publicat per un periodista, com és Sueiro, que precisament no tractava d’afavorir la imatge del franquisme, tot i que el seu llibre es caracteritza pel valor d’acumular testimonis directes d’un bon nombre dels antics presos de Cuelgamuros.

6 comentarios

user Chloe | Hace 2 meses

Josep PonsTotalmente de acuerdo. Pero te recuerdo que la memoria( selectiva) histórica empieza con el franquicia y hace un paréntesis con ETA puesto que algunos les interesa que no tengamos memoria en esos años de barbarie. Nadie habla de la República o del comunismo que también les hacían levantar el puño y alguno aún lo levanta. El titular y posterior escrito demuestra que ese guardia civil fue castigado por maltratar a un penado, por tanto hay que decir que en este caso y otros muchos la dignidad de los presos era defendida por sus guardianes. Hagamos un reflexión si se hiciese unas votaciones para preguntar si los presos mientras cumplen sus penas en vez de hacer los vagos, se les hicieran hacer trabajos forzosos, más de uno se lo pensaría a la hora de delinquir y estoy seguro que el resultado nos sorprendería.

user Josep Pons | Hace 2 meses

Ya va siendo hora de reconocer también a los cientos de asesinados por criminales del Frente Popular en el Ayuntamiento de Ferreries, la Mola, Plaza del Borne de Ciutadella, cuesta de Ferreries, Cala Figuera, barco-prisión Atlante, cementerio de es Castell, cementerio de Mahón, carreteras y campos de Menorca... Y a los miles de menorquines que por sus ideas políticas o fe religiosa fueron encarcelados en la Mola, barcos prisión Atlante, Aragón y Verdaguer y diferentes inmuebles reconvertidos en cárceles, a los que fueron encuadrados en batallones disciplinarios o deportados a campos de concentración del Frente Popular en la Península como el de Clariana, donde algunos fueron asesinados o fallecieron como consecuencia de las penalidades que padecieron...

user eutxiucaun | Hace 2 meses

Muchos de los represaliados que fueron obligados a trabajar en el valle de los caídos murieron por falta de comida y atención medica fueron tratados muy mal con humillaciones y obligados a levantar el brazo con el saludo fascista cada día cuando sonaba el himno nacional,por suerte el testimonio de los presos se pasó del boca a boca y nadie podrá tergiversar la verdad.

manu menorca manu menorca | Hace 2 meses

... nunca hay que pasar de puntillas sobre el hecho más que evidente de que la secta religiosa católica siempre estuvo del lado de los opresores, siempre se benefició del trabajo esclavo de los represaliados, pues lo que construían era un templo religioso... y recordemos también que los actuales monjes de la basílica están creciditos, con sus rabietas por el traslado de los restos de algún franquista y la pretensión del gobierno de ponerles en cintura ya que se creen los amos del lugar...

user Jjoan | Hace 2 meses

Leí hace varios años algunos libros relacionados con la construcción de la basílica por los penados, entre ellos el libro de referencia. Y efectivamente uno deduce que el trato recibido por los penados no era tan atroz como algunos quieren hacernos creer. Cosa distinta es valorar si fue justo o injusto, pero si nos cernimos a los hechos, es bueno ser neutral en eso. Bona Feina Toni.

Fra Oleguer del Solitari Mon Fra Oleguer del Solitari Mon | Hace 2 meses

Ai las! Quina epopeia del Vall dels Caïts, on un valent de la Benemérita, templat com un drac, reparteix una bufetada de cortesia a un pres perquè el ranxo cau al fang com a ofensa mortal! Oh, miracle de justícia: el cap, savi com Salomó, crida el damnat i li diu «Tu, pecador, tria el destí del teu botxí: destierro a Menorca, despullament o què prefereixes?». I el pres, més magnànim que Carlemany, escull l’exili marí per al seu guardià, pensant en la muller i fills que plorarien sense sou! Benaurats aquells redemptors que amb vuit hores de pic, tres plats i llit de llana escurcen trenta anys de cadena, mentre el pobre agent, per una galta rossa, navega cap a Mahó com un croat desterrat per excés de zel! Ai, quina tragèdia per la Guàrdia, que perd un braç per una mà massa lleugera, i quina vergonya dels qui diuen «maltracte» sense veure que aquí el pres és rei i el guàrdia vassall! Maleïts siguin els falsos ploraners, que fan d’una lliçó de cortesia un crim de lesa humanitat!

Lo más visto