Una campanya de recerca de camp i en col·leccions públiques i privades de Menorca, coordinada per Francesc Xavier Roig, ha permès elaborar el primer recull formal dels decàpodes fòssils del Neogen de l’Illa, una nova aportació al coneixement científic de l’Illa que ha estat publicada a «Nemus, Revista de l’Ateneu de Natura». Es tracta de l’article «Aproximació als decàpodes del Neogen de Menorca (illes Balears, Mediterrània Occidental» que, a més de Roig, també està signat per Àlex Ossó, Xim Sánchez, Miquel Fernández i Josep Florit, en el qual assenyalen que properes campanyes en les fàcies analitzades podrien aportar més troballes que les presentades al treball.
La recerca efectuada pels autors del projecte científic va permetre la localització i posterior descripció de cinc espècies de decàpodes en un article presentat el passat mes de maig a la publicació digital «Nemus» i que va ser publicat un mes després. Aquests crancs fòssils analitzats per l’equip científic pertanyen al període Neogen, és a dir, fa uns 20 milions d’anys, més o manco. «Hi havia algunes cites de crancs a Menorca, vam contactar amb l’especialista Àlex Ossó i vam decidir fer una campanya de mostreig, per identificació de crancs fòssils abans del passat estiu a veure si trobàvem exemplars que estaven citats com a fragments. Aquesta campanya la vàrem fer al sud de l’Illa on hi havia cites, no les vam trobar i vam fer-ne una altra a la zona de Sant Esteve, as Castell, vam trobar alguns exemplars, més una cessió d’un fòssil que tenia Xim Sánchez, un dels autors, que acabat el treball el va cedir al Museu de Menorca», assegura el coordinador del projecte, Francesc Xavier Roig, que a més assenyala que «els afloraments d’aquests fòssils de fet ja estan protegits, és un element molt susceptible a l’espoli i s’ha d’anar un poc alerta».
Espècies
La importància d’aquesta campanya rau en la localització i descripció de cinc espècies de decàpodes. Dues d’aquestes espècies, Ranina cf. R. palmea i Cancer sismondai, recollides en la Unitat Inferior de Barres del Tortonià inferior, són típiques de fàcies de plataforma o rampa, tant interna com externa. La primera representa una troballa que els investigadors qualifiquen de «sorprenent», no pel fet de ser una espècie molt infreqüent en el registre fòssil, sinó per la inusitada densitat d’exemplars en afloraments de tan sols uns centenars de metres d’extensió. La segona, C. sismondai, resulta relativament comuna en l’àmbit neogen de la Mediterrània occidental i aporta una dada més sobre la paleobiogeografia d’aquesta espècie de càncrid, segons afirmen els autors del treball.
Quant a les altres tres espècies descrites, un àxid indeterminat i especialment Galathea weinfurteri i Pilumnus escalantei sp. nov., recollides en el Tortonià superior-Messinià de la Unitat d’Escull, «són espècies generalment associades a fàcies esculloses. Així com en el Neogen, les fàcies siliciclàstiques de plataforma i rampa acostumen a ser relativament minses en varietat d’espècies de decàpodes, les fàcies esculloses acostumen a tenir una varietat d’espècies de decàpodes molt més alta, i les restes són generalment més abundants», afirmen.
Col·leccions
Com a resultat previ de la recerca per part dels autors del treball d’investigació, de fòssils de decàpodes en antigues col·leccions del Museu Diocesà de Menorca i de la Biblioteca Pública des Migjorn Gran, presenten una nota preliminar sobre la presència de crustacis decàpodes en els nivells tortonians de les àrees des Migjorn Gran i des Castell. En aquesta recerca, s’han examinat els crustacis fòssils de la col·lecció de Fernando Escalante Díaz, dipositada en el Museu Diocesà del Seminari de Ciutadella, i els de la col·lecció del metge Francesc Camps i Mercadal, conegut com Francesc d’Albranca, dipositada en la Biblioteca Pública des Migjorn Gran i són l’objecte del treball publicat. Les prospeccions i treballs de recerca al camp s’han fet en les localitats que s’indiquen en els registres de les col·leccions mencionades abans i, de manera general, en els afloraments del Miocè Superior dels penya-segats costaners de la regió de Migjorn, en els termes des Castell, Es Migjorn Gran, Ferreries i Ciutadella.
Dents de tauró
El registre fòssil del Neogen de Menorca és conegut des del principi, propiciat per la gran extensió dels afloraments d’aquesta època en la meitat sud de l’Illa. Un exemple es remunta a mitjan segle XVIII, durant la dominació britànica de l’Illa, quan el 1752 l’historiador John Armstrong cita fòssils de glossopetrae, és a dir, dents de tauró, i per altra banda d’equínids del Neogen devora Ciutadella (Bernárdez & Rábano, 2022).