El dret a tenir una vivenda digna està recollit a la Declaració dels Drets Humans, a la Constitució Espanyola i als Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides però com el que el paper ho aguanta tot, la realitat és una altra. Aconseguir un habitatge propi s’ha convertit en una quimera i malauradament, els més joves, ja han assumit que si volen independitzar-se i seguir vivint a Menorca en un futur, ho hauran de fer de manera compartida o bé directament, renunciant-hi. Ni els salaris ni els preus dels lloguers o dels habitatges quadren a final de mes encara que siguis una persona treballadora i diligent.
Aquesta és una de les reflexions que van ressonar amb força a la setzena edició del Fòrum Menorca d’Educació La Caixa celebrat aquest dimarts amb els alumnes de Segon de Batxillerat del Col·legi La Salle de Maó. Una edició que va servir per poder escoltar com veuen el problema de la manca d’habitatge els joves i com el viuen en primera persona. Tota una demostració de la urgència en resoldre aquesta difícil equació convertida en emergència habitacional, tal com va expressar el Batle de Maó, Hèctor Pons, a la cloenda de l’acte.
Els vuit joves protagonistes van fer una anàlisi rigorosa de la situació amb dades i diversos exemples que van servir per demanar solucions urgents, tot reclamant una empatia social d’administracions, entitats privades i societat per no acabant transformant el dret a la vivenda en un privilegi només a l’abast d’uns quants.
Reflexions
Des de la primera intervenció, es va poder entreveure el treball previ que havien fet els alumnes de Batxillerat de La Salle per preparar-se el fòrum. Els primers en fer-ho per part dels dos grups participants van ser Laura Alcaide i Pau Serra, que van posar l’accent en com el mercat no es regulava de manera eficient, generant una sèrie de situacions que mai s’havien produït abans a Menorca com la ocupació, la vivenda en autocaravanes o la indigència. Per la seva part, Andrea Fanals va destacar el decalatge existent entre salaris i preus dels lloguers o dels habitatges i com calia corregir aquest desequilibri estructural. Miquel Àngel Palliser va posar el dit a la llaga amb la incidència del turisme com un accelerador de la manca de vivenda i del conflicte d’interessos que es produïa amb el principal motor de l’economia menorquina.
Una de les veus més reflexives va ser la d’Aldos Pastrana, que va parlar del sentit de pertinença al territori i va afirmar que la societat menorquina havia de trobar la seva pròpia sortida al problema.
Las claves
-
L’accés a un habitatge digne, un dret innegociable
L’equip format pels alumnes Andrea Fanals, Pau Serra, Noa Martin i Aldos Pastrana van defensar que disposar d’habitatge no hauria de ser vist com un luxe sinó com una necessitat bàsica i que calia una empatia social.
-
Regular lloguers, cooperatives de vivendes i ajudes
L’equip format pels alumnes Jaime Vela, Laura Alcaide, Miquel Àngel Palliser i Paula Bahamonde va posar en valor el paper de les polítiques públiques per afavorir l’habitatge i va demanar solucions reals.
-
Compartir habitatge o endarrerir l’emancipació
Els dos grups van afirmar que davant la impossibilitat de poder comprar o llogar un habitatge, el més probable és que acabin compartint-lo o endarrerir la sortida.
Es barbullottrabajar y ahorrar , trabajar y ahorrar , con sacrificio