Laura Pons ja era actriu abans de néixer. La seva desimboltura li ve de família, ja que els seus pares foren actors en temps difícils. La seva mare, Laura Olives, va debutar als 14 anys i, fins als 85 va interpretar papers teatrals. Amb aquest pòsit, Laura Pons no podia ser altra cosa que actriu.
L’Orfeó Maonès va ser el seu món des de ben petita. Allà va descobrir què significa que el teatre sigui una família i va conèixer un gran nombre d’actors i directors, com Antoni Cantamisa o Pitus Fernández. Aquest darrer ha estat el director amb qui més ha actuat i, per tant, qui més ha marcat la seva trajectòria artística.
Mallorca també ha tingut un paper molt rellevant en la seva carrera, especialment a partir del moment en què se li va oferir substituir una actriu de baixa a l’obra «Siau benvinguts».
La televisió ha estat un altre puntal fonamental en la seva trajectòria. Laura Pons s’ha convertit en una de les grans actrius de les sèries d’IB3, amb una projecció destacada gràcies a «Llàgrima de sang», una producció en què havia de participar només durant tres mesos i de la qual va acabar esdevenint una de les protagonistes principals. «El paper de Margalida havia d’haver acabat aquell mateix novembre, però el personatge va durar fins al darrer moment», assenyalava en una entrevista. No hi ha sèrie de televisió balear en què no aparegui Laura Pons.
Cal destacar també la seva interpretació a l’obra «Mort de dama», representada a Barcelona. Laura Pons s’ha retirat dels escenaris després d’interpretar «Laura», l’obra que duu el seu nom, al Teatre Principal de Maó. Escrita pels dramaturgs Rafa Gallego i David Mataró, i dirigida per Marga López, «Laura» va ser l’obra guanyadora de la quarta Convocatòria de Coproducció d’Obres d’Arts Escèniques de la Fundació Teatre Principal de Maó. Es tracta d’una conversa entre tres persones biològicament unides, però ideològicament separades. El president del Consell, Adolfo Vilafranca, va lliurar a l’actriu el premi en l’apartat cultural.