«Migjorn Gran: Una aproximació antropològica a l’explosió d’una identitat hibernada» és el títol de l’obra guanyadora del Premi Mateu Seguí Puntas per a menors de 25 anys. El reportatge és obra de l’estudiant d’Antropologia Social i Cultural Lluís Junyent, qui narra la història d’una comunitat que «semblava condemnada a la invisibilitat, però va aconseguir reconstruir els seus orígens, reivindicar la seva identitat i convertir-se en municipi independent».
Per a Junyent, Es Migjorn no es va fer poble per decret, sinó perquè els migjorners es van reconèixer com a tals. La revista Llum Nova va ser testimoni excepcional del naixement de la consciència migjornera essent la primera vegada que el poble es mirava al mirall i s’atrevia a dir-se: «som alguna cosa més» perquè fins al moment «el poble no importava en el relat oficial». Afegeix que la figura que marca la història del poble és Cristòfol Moll a qui la UCD li proposà entrar a la candidatura des Mercadal. Però ell imposà una condició clara: que es Migjorn aconseguís una Entitat Local Menor, la llavor de tot un procés que culminà amb la seva independència dia 1 de gener de 1989. Junyent conclou que «Es Migjorn Gran no va lluitar per existir, va lluitar perquè la seva manera d’existir fos reconeguda i això és el que el converteix en un cas tan singular».
Lluís Junyent Orfila té 21 anys i està cursant l’últim any de la carrera d’Antropologia Social i Cultural a la Universitat de Barcelona. Col·labora amb «Es Diari» amb articles d’actualitat relacionats amb la joventut. Aquest article és el resum d’un treball que elabora per a l’assignatura d’Antropologia Religiosa. «Em sorprenia com un fet tan important com una segregació municipal, havia quedat tant en l’oblit dins la societat menorquina», explica.