Començaré aquesta aproximació biogràfica afinant la punteria sobre el personatge. Crec que és molt necessari. Ja saben vostès que a Maó hi ha un carrer que porta el nom de carrer del Rector Mort i està dedicat al rector Narcís Panedas. Ja devia ser important el personatge per tenir un carrer dedicat en el qual no faci falta posar-li el nom i llinatge. De rectors n’hi ha hagut molts, a Maó. I la gran majoria, per pura llei de vida, ja són morts, però de rector mort només n’hi ha un: Narcís Panedas. Un, o dos? Aquí està l’embull. No és que Narcís sigui un nom molt comú, a Menorca. El llinatge Panedas no és tampoc molt emprat, tot sigui dit. Fins i tot el segon llinatge se sembla: un era Mesquien o Megnien (segons les fonts) i l’altre, Mesquida. Que dos Narcís Panedas hagin estat rectors de Santa Maria és ben estrany. Que segons sembla no siguin parents, encara ho és més. Nosaltres parlarem del Panedas Mesquida, però abans, amb l’ajuda d’Antoni Guasch i l’hemeroteca, farem cinc cèntims del Panedas Mesquien.
Narcís Panedas Mesquien
El primer Narcís Panedas conegut a Menorca era d’origen català. Era nascut cap el 1709 i casat amb Manuela Mesquien (Magnien, seguint Guasch). Narcís era un comerciant enriquit, anglòfil en terra d’espanyòfils. L’any 1739 era secretari del governador anglès, Felipe Anstruther (a) ‘en Vermell’. L’home va influir sobre el governador perquè impedís el nomenament del nou rector de la parròquia de Santa Maria i, en canvi, designés pel càrrec al seu propi fill: Josep Lluís Jaume Ignasi Narcís Panedas i Mesquien. La qüestió és que el fill era nat el 1827, o sigui que tenia 12 anys. Ja es poden imaginar les protestes que els prohoms menorquins van fer. No serviren de res. El fillet rector encara s’havia de preparar, per això son pare el va enviar a estudiar Teologia Sagrada a França i ell es quedà com encarregat d’administrar la parròquia, com un rector regent, vaja, que no era cosa menor. Narcís Panedas es graduà en Sagrada Teologia a Avinyó l’any 1748 i tornà cap a Menorca amb 21 anys. La qüestió és que serà rector de Santa Maria fins la seva mort, el 1779, o sigui, durant 52 anys. A pesar que la seva entrada hagués estat tan estrambòtica i tempestuosa, es veu que amb el temps es va guanyar l’estima dels maonesos, si no seria mal d’entendre que fins i tot li dediquessin un carrer. L’acord de donar el nom del rector Panedas Mesquien a la via, el va prendre l’Ajuntament l’any 1927. Així no feien altra cosa que oficialitzar el nom que ja li deia la gent des de feia decennis: carrer del rector mort, en record del personatge. Durant la guerra civil va portar el nom de carrer del Primer de Maig.
El vell Narcís, son pare del rector, encara va ser bayle de Maó entre 1781 i 1783.
El rector tenia una germana, Rosa Panedas Mesquien (Maó, 1739), que es casà amb Llorenç Arguimbau Carbonell (1723-1764), originari de Ciutadella. Ells seran els pares, entre d’altres, de Narcís Arguimbau Panedas (Maó, 1769 – 1829), que es casarà, el 1782, amb Antònia Mercadal Caules. Entre els seus fills ens trobem amb el net de Rosa Panedas, Llorenç Arguimbau Mercadal (Maó, 1783 – 1854), que va fer carrera d’armes pels anglesos i va arribar a ser tinent general. Aquest Llorenç es va casar, el 1817, amb Encarnació Novella Bourbier, però això ja és una altra història.
Narcís Panedas Mesquida
Narcís Panedas Mesquida neix a Ciutadella l’11 de febrer de 1848. Son pare és Antoni Panedas Mesquida (Maó, c. 1819), fill de Narcís Panedas i Antònia Mesquida. Sa mare és Agnès Mesquida Gornés (Ciutadella, c. 1827), filla de Joan Mesquida Canet (Ciutadella, c. 1799) i Àgueda Gornés Andreu (Ciutadella, 1799), que s’havien casat a Ciutadella l’any 1820. Agnès és germana de Maria (Ciutadella, c. 1835), Joana (Ciutadella, c. 1840 – Maó, 1890) i d’Eulàlia (–Maó, 1896). La família és originària de Ciutadella, d’on marxen prest, ja que trobem que la germana del capellà, Agnès Panedas, neix a Alaior el 1853. Cap al 1855, els Panedas ja són a Maó. Ho podem confirmar perquè aquest any, Antoni Panedas apareix com a porter de l’Escola Nàutica de Maó, ocupació que no sé fins quan manté, ja que l’escola no va durar molt. Els primers anys viuen a la casa núm., 17 del carrer de Santa Rosa: avis, ties, la parella Panedas Mesquida i els dos petits. Son pare del capellà Panedas tindrà, més endavant, un magatzem al número 37 de Baixamar, on fa comerç de tota mena. L’any 1869 és anomenat alcalde de barri dels districtes 16 i 17, precisament tota la façana marítima. El 1871 és anomenat per l’Ajuntament, administrador dels drets municipals sobre els articles de consum, o sigui de les taxes sobre els articles de consum que entraven a la ciutat. Hi fa poc temps, només un any. No sabem la data de la seva mort. El matrimoni format per Antoni Panedas i Agnès Mesquida té almenys quatre fills: el nostre Narcís, en Joan, n’Agnès i na Joana.
Joan Panedas Mesquida es casarà amb Joana Olives Pons el 1896 i serà regidor conservador entre 1918 i 1922. Tornarà ser nomenat el 1923, ja en la dictadura de Primo de Rivera, però no arribarà a exercir per incompatibilitat. De la parella coneixem tres fills:
Antoni Panedas Olives (Maó, 1902 – Palma, 1972). Antoni és un violinista destacat. Participa (1923-1924) en la guerra del Marroc, d’on és repatriat l’agost de 1924. Funda el Terceto Mahón, després Quinteto Mahón, que serà l’orquestra titular de la Lliga Marítima, abans de la guerra. Excel·lent violinista, sonarà amb les orquestres del Consey i del Teatre Principal. La de músic serà una ocupació secundària, ja que durant els anys vint i trenta el trobem com a cap de la guàrdia municipal. Implicat en la política local, serà candidat monàrquic a regidor l’any 1931, encara que no sortirà elegit. No sé si abans o després de la guerra, es mudarà a Mallorca, on serà titular de l’Orquestra Simfònica de Palma fins la seva mort. Santiago Panedas Olives. Seguirà la carrera militar a infanteria. Després de la guerra marxarà amb la División Azul i acabarà servint, els anys cinquanta, al Regiment d’Infanteria de Maó. Joana Panedas Olives. Es casa el 1923 amb el militar, José Buils Nuza. Buils prové de família catòlica i conservadora, no obstant, fa la guerra en l’exèrcit republicà i serà represaliat el 1939 amb una condemna a 4 anys de presó. Morirà el 1949.
Ja arribam a Narcís Panedas Mesquida (Ciutadella, 1848 – Maó, 1924). L’any 1868, amb 20 anys, ja apareix com a «tonsurat». La tonsura consisteix en afaitar una part dels cabells d’un clergue, el que nosaltres dèiem «sa coroneta». Es tractava d’una mostra de submissió a la jerarquia catòlica i símbol del primer dels graus sacerdotals per a iniciar la preparació per rebre el sagrament de l’orde. L’any 1872 ja és diaca i un any després rep els ordes sagrats com a prevere. El primer destí serà el de capellà del cementeri de Maó i de l’ermita de Gràcia. El seu concurs serà decisiu per a donar valor a l’ermita com a punt principal de la celebració de les festes patronals. Tret d’uns pocs anys en què ho és Josep Pallicer Huguet (aprox. 1886 – 1890), serà capellà del cementeri i l’ermita entre 1874 i 1924. Narcís Panedas té una bona preparació intel·lectual, tant en el ram de la Teologia com de les Matemàtiques. En la seva joventut, conjumina la feina religiosa amb l’ensenyança i és professor (cap al 1876) de l’escola de la Cort Angèlica de Sant Lluís Gonzaga, establerta a un casal del Pont des Castell, on imparteix matemàtiques. Més endavant, entre 1884 i almenys 1896, serà director del col·legi catòlic de la Santa Creu, fundat el 1877 per Llorenç Pons pvre. L’objectiu d’aquest centre és clar des del primer moment: -«el mencionado centro de enseñanza, al cumplir su objeto primordial de contrarestar la propaganda antireligiosa, ha procurado, desde su fundación, a niños y jóvenes con notables ventajas para la clase pobre, una educación verdaderamente cristiana a la par que una sólida y esmerada instrucción (…) [ «El Mahonés». 21/09/1889]. Inicialment, l’escola estava radicada al carrer de Sant Ferran (núms., 19 i 21) i el 1889, per iniciativa de Panedas, es trasllada al carrer de Sant Roc (núm., 29). La seva acció catòlica el porta a ser administrador de la publicació «El Grano de Arena» durant els darrers anys del segle XIX.
Pel que fa a l’àmbit eclesiàstic, de la mateixa manera que el seu nom està íntimament lligat al cementeri i a l’ermita de Gràcia, hi estarà també a la parròquia de Santa Maria. El 1886 és nomenat vicari, a les ordres de l’ecònom, Ambrós Carabó i Frontí (Maó, 1855 – 1923). Narcís és considerat, durant aquelles dècades, com un dels millors oradors catòlics de Menorca. Els seus sermons morals, discursos, homilies... omplien les grans festivitats religioses de l’any i eren seguides i comentades pels oients, especialment els que pronunciava amb motiu de l’aniversari de la Conquesta de Menorca, per sant Antoni, i de la celebració de la Mare de Déu de Gràcia. De fet, ell va ser, entre 1902 i 1920, en diverses ocasions, capellana de la Junta de Caixers, encara que – a falta de confirmació- sempre va ser substituït per un altre capellà per exercir aquest paper. A pesar que ja complia aquest paper des de 1908, el 31 de març de 1915, arran de l’agreujament de la paràlisi que afectà a Ambrós Carabó, va ser nomenat capellà regent de la parròquia de Santa Maria, càrrec que va mantenir fins la mort de Carabó, el 1923. Aquest any, el dia 1 d’abril de 1923, el bisbe el nomenarà rector ecònom de Santa Maria. Narcís ja tenia 75 anys i només el podrà exercir durant uns mesos, atès que morirà el 14 de maig de 1924.
Eren pocs els capellans que, en aquell temps, podien dir que havien rebut les lloances dels anticlericals. Els republicans de «La Voz de Menorca» no van escatimar els elogis a Panedas. En l’edició del 15 de maig de 1924, deien: ... Anticlericales y republicanos por convicción, sabemos sin embargo pensar y escribir con elevación de miras y enaltecer la ilustración y la bondad donde quiere que se encuentren ¿Cómo no repetir hoy, por lo tanto, respecto al Sr. Panedas Mesquida, lo que de él dijimos cuando aún vivía? Don Narciso Panedas Mesquida supo con laudable espíritu de asimilación comprender y practicar siempre cristianamente, el bondadoso liberalismo y la genuina democracia de las ideas, mérito este último de apreciar, por la sinceridad que revela, cuando son muchos los clérigos que bien o no han sabido entender las esencias liberales y democráticas, de la doctrina cristina o, de comprenderlas, no lo demuestran porque se substraen a su influencia».
Per completar aquestes notes biogràfiques, hem de destacar una altra activitat a la qual l’home hi dedicà moltes hores: l’estadística. Panedas donava una importància capital a l’estadística pràctica, aquella que permet fonamentar les decisions del present en qualsevol matèria. Podem dir que va ser el primer estadístic menorquí. L’any 1907 va publicar el seu gran estudi estadístic que abasta els moviments demogràfics; matrimonis, naixements, bateigs i defuncions (enterraments), entre 1814 i 1905. Amb posterioritat, cada any treu un llibre estadístic sobre les mateixes variables, i així ho fa fins el 1921. Tots aquests treballs van ser publicats i estan a l’abast dels estudiosos.