Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:

Rossinyols, tords, busquerets... La població d’ocells forestals a Menorca ha envellit

La Societat Ornitològica de Menorca compleix 25 anys de seguiment amb les estacions de s’Albufera des Grau, Algendaret Nou i Alforí de Dalt

Puput, Upupa epop. | Foto: SOM

| Menorca |

La població nidificant d’ocells forestals durant l’estiu de 2025 s’ha envellit, amb un 36 per cent dels ocells reproductors són nascuts l’any 2024 i s’ha vist reduïda un 40 per cent els darrers quatre anys. A més, la sequera dels darrers tres anys i el tancament dels boscos a Menorca està provocant un canvi a les poblacions d'ocells forestals a Menorca, segons assegura Òscar García Febrero, president de la Societat Ornitològica de Menorca (SOM) i coordinador de les estacions d’esforç constants (ESC).

La memòria d’activitats de 2025 de SOM reflecteix també que el rossinyol recupera població amb un increment del 41 per cent respecte al 2024, igual que el tord negre Turdus merula, amb un increment del 78 per cent. Per contra, el busqueret de capnegre Curruca melanocephala, davalla la seva presència un 4 per cent respecte l’any anterior.

La Societat Ornitològica de Menorca compte amb tres estacions d’esforç constant, situades a Alforí de Dalt, s’Albufera des Grau i Algendaret Nou, per fer el seguiment científic amb les anomenades xarxes japoneses.

Quant a les espècies amb més èxit reproductor del 2025, destaquen el tord negre amb una productivitat del 0.80 (el 80 per cent dels tords capturats eren juvenils nascuts enguany), seguit pel busqueret de capnegre (0.75) o la puput (0.71), mentre que les productivitats més baixes s’observen al busqueret de capell (0.49).

Xalambrí, Prunella modularis.

Òscar García assenyala que les estacions d’esforç constant és una metodologia inventada pels anglesos que consisteix en el seguiment continu amb estacions d’anellament científic, mitjançant les anomenades xarxes japoneses que són inofensives per a les aus.

«Es tracta d’unes xarxes tipus filat, es posen sempre al mateix lloc, mateixa època de l’any, és un estudi d’anellament però constant que es va mantenint la mateixa zona amb diferents anys, ja portem 25 anys. Resulta interessant poder capturar els ocells any rere any, per veure l’estat de salut, si guanyen pes, si a l’hivern ho passen malament pel fred, la mortalitat a l’hivern i l’estiu, totes les dades les poden obtenir pel fet de capturar i recapturar els mateixos ocells a les mateixes zones en l’època de cria i a l’hivern».

Les estacions d’esforç constant estan ubicades al parc natural de s’Albufera des Grau, Algendaret Nou, ambdues a Maó, i d’Alforí de Dalt, a Ciutadella, tres indrets que representen les zones forestals de l’Illa.

«La zona de s’Albufera des Grau és un ullastrar d’aquests enormes tancats, a Algendaret amb boscos d’ullastres devora les tanques dins el lloc i Alforí és un alzinar; per tant, tenim habitats diferents i podem saber com ha anat la cria, si han aguantat l’hivern, on hi ha més supervivència si dins l’alzinar, l’ullastrar o la finca en actiu que llauren la terra. Tot açò, des de fa tres o quatre anys està contemplat en el conveni amb l’Agència Reserva de Biosfera del Consell insular», assenyala García.

Verderol mascle, Chloris chloris.

25 anys

El seguiment científic durant 25 anys en les referides estacions ha permès 13.166 primeres captures de 44 espècies nidificants, amb 11.903 anellaments i 1.263 recaptures d’anys anteriors. A més, s’ha pogut constatar el canvi experimentat per l’activitat agrària i la seva incidència en la població d’aus.

«S’ha vist la intensificació agrícola, amb l’abandonament dels boscos des que els anys 50 van entrar els tractors, el lloc ho aprofitava tot, alzines pel carbó, ullastres per fer barreres, sivina i pi per fer bigues, el camp de Menorca estava aprofitat amb una gestió bastant modèlica, una gestió del territori eficient, sostenible, mentre que ara se n’estan anant a una producció més intensiva, que es reflecteix en la població dels ocells», explica.

«Els darrers 25 anys amb l’augment de la cobertura forestal, hi ha moltes aus que els agraden els espais oberts, amb arbres, tipus capsigrany o vitrac tots aquests ocells s’estan reduint, el que hi ha més ara són busquerets, busquerets de cap negre, busquerets de capell, primaveres que mengen erugues als boscos, hem vist que hi ha hagut una evolució al tancament, que ha afectat a la població de les aus i també a la gestió», subratlla el president de la Societat Ornitològica.

Sin comentarios

No hay ningún comentario por el momento.

Lo más visto