Les imatges del dia a dia que escriuen la història de Menorca des de l'objectiu de Gemma Andreu

La fotoperiodista Gemma Andreu va ser ahir la protagonista de la Tertúlia de l’Ateneu de Maó, en què amb el bagatge i l’experiència professional de trenta anys va abordar el «Fotoperiodisme: imatges per informar des d’un diari local», assegurant que la fotografia periodística ha de tenir un interès social i narrativament ha de ser objectiva.

Gemma Andreu va recordar els seus inicis el 1996 al diari «Menorca» treballant de dilluns a divendres a l’arxiu fotogràfic, ordenant i classificant les imatges que feia el fotoperiodista Javier Coll, mentre que els dissabtes era ella l’encarregada de fer la feina de carrer. Posteriorment, el 2009 va retre de fer feina a l’arxiu per ocupar la plaça de fotoperiodista a la delegació del diari a Ciutadella.

Va explicar l’evolució tècnica que ha experimentat la fotografia, amb les primeres imatges en blanc i negre, revelant els carrets, per passar el 1998 a fer fotografies a color, amb el revelatge i escaneig de les diapositives. El 2000, ja es poden fer fotografies digitals, mentre que avui dia les càmeres permeten passar les imatges al mòbil i enviar-les a la redacció del periòdic.

Aventurera

Andreu va descriure el fotoperiodista com a aquella persona amb uns trets comuns, aventurera, amant de córrer món, afirmant que amb la seva feina ha anat per terra, mar i aire: ha viatjat en avioneta i amb l’embarcació de la Guàrdia Civil, ha visitat vaixells de guerra, ha estat en el Tour de França, va fer fotos a la neteja del chapapote del petrolier encallat a Galícia, ha viatjat a Shanghai i a Bòsnia, etc.

També va assegurar que el periodista ha de ser conèixer l’actualitat en tots els àmbits, tant polític, social, cultural i esportiu, per poder preveure les notícies mentre s’està al carrer, tot i la celeritat i la immediatesa de la seva feina. Andreu va subratllar com a norma bàsica del seu treball el sentit de la responsabilitat i de l’ètica, sobretot quan la notícia es refereix a persones i a col·lectius vulnerables, i la capacitat d’encaix davant situacions desagradables, com accidents de tràfic, detencions o desnonaments, entre altres.