Cent anys carregats d'història a Ca ses Monges des Mercadal

Dissabte 28 de febrer Es Mercadal celebra un centenari que ens convida a mirar enrere amb orgull i gratitud. Una institució tan emblemàtica i significativa del nostre poble, com és l’asil municipal, i que històricament ha estat l’emblema dels serveis socials i de l’estat del benestar as Mercadal, compleix 100 anys de vida.

L’asil municipal, l’hospital o, com ho coneix tothom as Mercadal, Ca ses Monges, compleix el seu primer segle d’existència al nostre poble, desenvolupant nombroses tasques de caire social i humanitari, però també omplint tots aquells buits que la societat anava deixant sense cobrir.

Enguany es compliran cent anys des que s’inaugurà l’hospital municipal, tot i que aquesta era una demanda que preocupava els mercadalencs des de molt temps enrere.

L’any 1909 un grup molt nombrós de mercadalencs instaren formalment l’Ajuntament a cobrir les mancances que els serveis socials presentaven al municipi, marcades per les necessitats d’aquella gent que vivia en un estat precari o que arribava a la vellesa sense la garantia que qualque familiar els pogués acollir.

L’Ajuntament inicià la recerca d’un local on ubicar l’asil, que havia de complir les funcions pròpies d’aquest servei, i el 1911 es va crear una Comissió Gestora per a la instal·lació d’una residència de Germanes de la Caritat, comissió que s’encarregaria de l’obertura de l’asil. Finalment, l’any 1920, tot i les greus càrregues que suportava el municipi, es decidí per unanimitat la construcció de nova planta d’un edifici que acollís les germanes franciscanes i que, així mateix, servís de dispensari municipal.

Seguidament es cercà un emplaçament per a la nova edificació, que es trobà en el tram entre els antics carrers Palmer Salvà (el Terreno) i la carretera de Maó a Migjorn. Es tractava d’un solar que, segons la Junta Municipal de Sanitat, complia les condicions desitjables per a aquesta finalitat. A la fi, doncs, ja es tenia lloc on construir l’hospital: un solar de 780 metres quadrats pel qual l’Ajuntament pagaria la quantitat de 1.500 pessetes.

Per tal d’emprendre com més aviat millor les obres d’una de les majors empreses a què es podia fer front a nivell municipal i facilitar-ne la contractació, es dividí la subhasta en vuit lots per tal de donar facilitats als diversos mestres que havien d’intervenir en la construcció de l’edifici per un valor total de 47.102,06 pessetes.

Un cop encaminada la construcció d’aquesta majestuosa edificació, ja tan sols mancava acordar les condicions per les quals l’Orde Franciscana hauria de regentar l’hospital. L’Ajuntament hauria de dotar l’asil amb una quantitat a acordar i, com a contraprestació, les religioses desenvoluparien les tasques d’acollida de malalts i indigents, així com serien titulars del dispensari municipal.

Alhora, però, també s’haurien de fer càrrec de l’educació en les edats que l’anomenada Escola Nacional no cobria; això era principalment l’atenció als pàrvuls.

Aquestes condicions inicials es perllongaren per un total de 74 anys, fet que ha suposat que nombrosos mercadalencs i mercadalenques hagin passat per Ca Ses Monges com alumnes o com a residents.

El diumenge 28 de febrer de 1926, s’inaugurà l’asil i es procedí a celebrar tots els actes previstos i propis d’un esdeveniment tan important per a un poble com el nostre, un dia que marcava l’inici de la vida d’una institució que avui, cent anys després, continua treballant pel nostre poble i especialment per aquells que arriben a la vellesa en solitud.

Els darrers 30 anys

Des del 1996, el Geriàtric Municipal des Mercadal ha viscut una etapa de profunda transformació, marcada per les adaptacions a les instal·lacions, la professionalització dels serveis i una aposta decidida per una atenció centrada en la persona. Aquesta etapa ha estat gestionada per diverses entitats socials començant per Intress, seguint amb Hestia i ara Serveo.

S’inicià un procés progressiu d’actualització per adaptar-se a les noves normatives i a les necessitats creixents d’una població cada vegada més longeva; els canvis arquitectònics i d’adequació dels espais van suposar una renovació física de l’edifici i, el més important, va ser cap a un canvi en la manera d’entendre la cura: més personalitzada i professional.

Durant aquests anys l’equip professional s’ha ampliat i diversificat, incorporant nous perfils especialitzats que han permès oferir una atenció integral basada, no només en la qualitat assistencial, sinó també el benestar emocional i social dels residents.

La implantació de nous programes d’estimulació, activitats terapèutiques i iniciatives d’envelliment actiu ha contribuït    a preservar l’autonomia i la dignitat de les persones grans, les nostres grans persones, fet que va ser reconegut l’any 2013 amb l’Acreditació com a centre lliure de subjeccions per part de la Confederació espanyola d’Organització de Majors.

Així mateix, es dona pes a la relació amb les famílies fomentant la comunicació fluida i una participació activa en la vida del centre alhora que també s’ha tingut com a pilar important la participació del centre i els seus residents en la vida del poble: amb els sopars dels caixers, rebuda dels Reis d’Orient, participació amb activitats puntuals de les escoles, o actuacions en primícia «debut» dels nous músics procedents de l’escola municipal de música.

La pandèmia

Un dels moments més complexos i dolorós d’aquest període va ser, sens dubte, la pandèmia de la Covid-19. El geriàtric va haver d’afrontar una situació inèdita que va posar a prova la seva capacitat organitzativa i molt especialment la seva capacitat humana. Gràcies a l’esforç incansable del personal i a la col·laboració inestimable de la comunitat es va poder protegir    els residents en unes circumstàncies especialment difícils, plenes de dubtes i reforçant encara més el vincle entre la institució i el poble. Vam patir 13 baixes de residents, vam sentir el dolor d’un procés especialment cruel i dur on l’atenció, l’acompanyament, les despedides i tot el que va envoltar aquests fets són també part de la vida del nostre geriàtric i deixaren una petjada a l’ànima que fa que avui encara costi recordar.

Un centre nou?

En aquest projecte també ha estat present, i es manté, el debat sobre el futur de l’equipament: la conveniència de construir un centre nou, més adaptat a les exigències actuals i amb infraestructures plenament modernes o bé conservar l’edifici actual amb les limitacions estructurals però també amb una forta càrrega simbòlica i emocional pel poble.

No és només una qüestió d’espais i metres quadrats, sinó també d’identitat. Es geriàtric, l’hospital, ca ses monges, forma part de la memòria col·lectiva des Mercadal i per a moltes famílies representa molt més que un equipament assistencial: és un espai d’històries compartides, de vincles i sobretot de comunitat i continuïtat.

Així idò, en aquests darrers 30 anys el geriàtric municipal des Mercadal no només ha sabut adaptar-se als canvis socials i sanitaris sinó que ha reafirmat el seu paper com a pilar fonamental del municipi. Mirant cap al futur, el compromís continua sent el mateix que fa cent anys: oferir una llar digna segura i plena de vida per a les persones grans.