Javier Adolfo Coll Pons va néixer a Maó el 7 de desembre de 1955. Els seus pares foren Adolfo (Dolfo) i Maria del Carme. Està casat amb na Marga i té dues filles, Raquel i Lídia i cinc nets: Roc, Grau, Gerard i els bessons Jan i Aura.
A on va anar a escola?
—A ca ses Monges de Dalt Vilanova. Cervantes i Can Deleuze fins als 9 anys. A Partir dels 9 anys preparatòria a Joan Ramis, Batxiller Elemental, Batxiller Superior i COU. Vaig fer el primer COU inaugural. Vaig acabar el 1972.
Acabat COU va continuar estudiant?
—Vaig fer un curs de Fotografia Digital a sa casa Kodak de Barcelona i altres cursos quan ja feia feina a «Es Diari». De fotògraf vaig començar ‘a s’escola de mon pare’ des de sempre.
Podem dir que son pare va ser el primer mestre de fotografia?
—Sí, la feina l’alternava amb l´escola de ben petit, els capvespres i dissabtes tots els germans ajudàvem a la botiga i al laboratori. Quan vaig acabar COU, vaig començar la feina de fotògraf a Dolfo. Aquí feia feina al carrer (reportatges de casaments, comunions, batejos i també dins el laboratori. Elaboràvem els líquids, fent com si fossin laboratoris de química. L’abril de 1973 vaig anar a fer el servei militar.
A on va fer el servei militar?
—Primer a Mallorca, Cir 14, 3 mesos i després a Menorca (entre Sant Felip, la Mola i quarter de Cala Corb d’Artilleria (18 mesos), fins el dia 15 de desembre de 1975, que me vaig llicenciar i va ser quan vaig començar al diari «Menorca».
Va començar al «Menorca» on ja es jubilaria?
—Sí, però una cosa que me va passar va ser que dia 20 de novembre tenia el bitllet per viatjar a Barcelona a fer el curs a la Casa Kodak. Aquell dia va morir en Franco i jo vaig pensar que no tindria permís. Al final el capità Olives me va dir que tranquil, i vaig poder viatjar. Açò va ser el primer contacte formal per la feina d’Es Diari. Jo vaig començar oficialment dia 1 de gener de 1976.
Vaig entrar a les 21.00 hores de dia 1 i vaig sortir el dia 2 a les 18.30 h. Primer diari fet. Em vaig jubilar dia 7 d’abril de 2020 en plena pandèmia.
Té qualque anècdota?
—Sempre tenc present, que el 23F jo era a Mèxic, en un viatge, organitzat per Fernando Rubió, en què van participar totes les primeres autoritats de Menorca. Senador, batles diputats i altres persones. Així vaig viure aquell fet, «desde el exilio».
Algunes aficions a destacar?
—Som caçador, pescador (he treballat durant 28 anys com a pescador professional d’arts menors, com a mariner pescador) m’agrada anar a caminar i fer bricolatge. També he jugat a futbol i bàsquet federat. M’agrada l’òpera i la música clàssica. I sobretot fer de l’avi.
Quin és el seu dia a dia de jubilat?
—Tot depèn de si tenc plans fets. Els matins començ damunt les 8 amb el berenar i segons si és hivern o estiu (l’estiu som as Grau), i aquí les coses són més matineres. Normalment vaig a caminar. Si és bo, a pescar, a cercar esclata-sangs, espàrrecs. Segons les èpoques... Fer de l’avi quan me necessiten, passejar. Mir un poc de tele, sobretot els esports, però açò sí, el matí per berenar necessit llegir «Es Diari».
Com li agradaria ser recordat?
—A jo m’agradaria ser recordat com una persona que ha disfrutat tant de sa vida com de sa feina. No canviaria els 45 anys de fotoperiodista per res. Jo crec que la gent m’aprecia, que som bona persona i company dels amics.
Com veu el món actual?
— El món avui està molt dominat per la política i els polítics, t’ho dic amb l’experiència de 45 anys de tractar amb polítics. En l’àmbit local falta més relació entre totes les forces. Segur que es poden trobar acords. No poden ser dolentes totes les propostes dels adversaris. Agrada massa la cadira. De manera local i en general, es prenen decisions, sense pensar en les persones del carrer. A escala internacional, no pot ser que tothom estigui pendent del que diu i el que fa en Trump.