Finalitzada la Guerra Civil (1936-1939), a prop de Sa Savina, el 1940 es construí la Colonia de Formentera, un dels centres de treballs forçats més durs creats pel franquisme. En realitat, només va estar operatiu fins al novembre de 1943, temps suficient, però, perquè hi sufrissin reclusió 2.133 presoners. D’aquests, 188 van ser, o menorquins, o forasters als quals el franquisme capturà a l’Illa.
La història d’aquesta penitenciaria, coneguda també amb els noms de Prisión Central de Formentera o Destacamento Penal de Formentera, l’ha recollit l’historiador Manel Suàrez, qui ha elaborat una base de dades amb la informació sobre els reclusos que van estar tancats en aquell camp de treball.
D’entrada, apunta l’investigador, en una colonia hi tancaven presos amb condemna ferma. En el cas del centre de la Pitiüsa menor, tot i que alguns defensen que es va construir com a càstig als formenterers per tenir allà la CNT com a sindicat majoritari. No obstant això, Suàrez afirma que el franquisme la creà per fer-la «la presó més dura i allunyada del lloc de residència del pres», juntament amb la de La Mola, i «evitar que els presos i les seves famílies hi poguessin arrelar». A més, des de Madrid «es determina que hi tancarien persones militants comunistes, socialistes, anarquistes, maçons o persones que ja haguessin intentat fugar-se d’altres presons».
Primers presos
Al penal de Formentera hi arribà gent de tota Espanya, Balears, Canàries, Badajoz, Madrid, Múrcia, València, Barcelona, País Basc. «Els trenta-tres primers que hi van arribar procedien de la presó de Valladolid», i no era casualitat. A prop d’allà, a «Aranda de Duero van desmuntar el camp de concentració i van dur els barracons fins a Formentera, en deu vagons fins a València, on embarcaren fins a Eivissa, i des d’allà en barques fins a Formentera».
Quant als menorquins, els 188 destinats a la petita illa balear hi van arribar, principalment, en dos grans moments. Els primers 68, el juliol de 1940, quan s’ha de clausurar la presó de Can Mir de Palma, i 127 més el 1942, procedents de La Mola. «No tots eren menorquins de naixement, hi havia militars que estaven destinats a Menorca», diu l’historiador, que ha pogut crear les fitxes de tots els captius, i n’hi havia de tots els pobles: 56 de Maó, 45 de Ciutadella, 34 d’Alaior, 11 des Migjorn Gran, 10 des Mercadal, 7 des Castell, 6 de Fornells i 4 de Sant Lluís. Hi ha un parell de casos sense gaire dades. D’un coneix el nom, Antoni Fedelich Moll, arribat a Formentera el 6 de setembre de 1940, «però no hi ha ni expedient, ni fitxa de pres».
Un lloc inhumà
El penal pitiús «es caracteritzà per la duresa extrema de les condicions de vida, els presos estaven pèssimament alimentats, l’única atenció mèdica que rebien era la d’un près metge, Martín Lambea». Així, «es van propagar malalties contagioses, sarna, tuberculosi, virus estomacals, problemes de vista, per la manca d’higiene, gairebé no hi havia ni aigua potable per beure», descriu Suàrez. De fet, al penal hi van morir 58 persones, una vintena per caquèxia. Un menorquí, Cayetano Donato Moll, de Ferreries, va ser reclòs a Formentera el 1940 i va morir de mal de Pott, sense que arribés a ser atès.
Franco, temorós perquè els aliats de la Segona Guerra Mundial poguessin alliberar Formentera i convertir els presos en força contra el règim, conclou amb el decret de clausura del penal el novembre de 1942 i el trasllat dels interns a altres presons. Així, trobam desplaçaments de Francesc Petro Borràs i Josep Carreras Petrus a Alcalá de Henares; el jornaler José López Murillo a Benaixeve, on el franquisme construïa el pantà del Generalísmo; Miquel Rosselló Sans a Eivissa; o Lluís Portella Oliva, Josep Gomila Portella, Joan Galmès Massanet, Joan Casasnovas Sintes, Francesc Cardona Ametller, o Bernat Barro Pons a Xàtiva, per mencionar només alguns noms.
Un cas desconegut és el de Diego, un jornaler natural des Migjorn Gran que tenia 28 anys i que va ser condemnat per adhesió a la rebel·lió. De la fitxa es van esborrar els llinatges, però se sap que després de Formentera va estar a la presó de Figueres.
felvalentTe olvidas de los asesinatos de la plaza de toros de Badajoz,de los asesinatos de niños y mujeres que escapaban del horror de los moros en la carretera de Málaga a Almería te puedes informar bien con el libro la desbanda',de los asesinatos de Guernica a la población civil,de los asesinatos cometidos por Yagüe y Queipo de Llano,de los más de 150.000 republicanos asesinados,de las trece rosas de Asturias violadas torturadas y asesinadas todo también deberías contarlo.