«Manual de jardineria sostenible i amb planta autòctona, per a una illa com Menorca» és la novetat editorial que ha tret al carrer el GOB-Menorca i que aquest passat dimecres ha estat presentada pel botànic i expert en flora de l’Illa, Pere Fraga i Arguimbau, coautor del nou llibre, juntament amb Cristòfol Mascaró Sintes i Martí Pons Gomila.
És una publicació que uneix la cultura tradicional agrària, hortícola i jardinera, amb les tècniques modernes, i posa en valor la figura del jardiner com a professional que ha de saber com manejar tots aquests factors amb la intenció d’aconseguir el millor per a les plantes i per al jardí. «És una actualització de la primera edició del manual de jardineria sostenible, de Martí Pons, responsable del viver del GOB, amb la intervenció de Cristòfol Mascaró i de la que he actualitzat el seu contingut. Aquest manual vol posar els fonaments i explicar què és la jardineria sostenible, que sempre que pugui ser contempla la planta autòctona com un element més del jardí, com la mata, el càrritx, la didalera, el romaní, la camamil·la i la botja», assegura Pere Fraga.
Aquest manual explica com fer el disseny del jardí, el seu manteniment i quines plantes poden ser les més adequades sobre el terreny, a més d’especificar les espècies de la flora menorquina més interessants. «El jardí sostenible té a veure amb el coneixement de l’entorn i la utilització prioritària de les plantes autòctones, a més d’evitar les invasores que, per cert, donen problemes i després has de canviar. També s’ha de mirar el tipus de terra que hi ha, si pot ser no dur terra de fora i aprofitar la mateixa que hi ha per l’activitat biològica de les plantes, el que ajuda a fer una jardineria més sostenible, que no sigui agressiva amb l’entorn», apunta.
Gespes
El llibre també tracta les gespes verdes, pròpies del paisatge de païssos situats més al nord, on el clima és més humit i fresc que a la Mediterrània, i que s’han assimilat a causa de la tradició de la jardineria anglesa, «com a planta ornamental és el que té més consum d’aigua amb diferència», assenyala, i també qüestiona la poca sostenibilitat de posar gespa artificial en tenir microplàstics i, per altra banda, la pràctica de les administracions de posar grava a les rotondes com a element estètic, «el millor és deixar-la segada amb l’herba natural sense posar grava ni res o omplir-la de mata i arbust, que té un manteniment molt baix, o fins i tot amb hibiscus que encara que no sigui d’aquí, vol poca aigua», subratlla.