El pas del Correllengua agermanat per Menorca va comptar aquest dissabte amb molta participació, des de l’arribada de la flama de la llengua al port de Ciutadella, amb un dels llaüts d’Amics de la Mar, fins a l’acte central a l’espalanada de l’Estació Marítima a Maó, ja al fosquet.
A Ponent, unes 200 persones esperaven l’inici del Correllengua. Es van dirigir fins a la sala multifuncional i allà Blanca Noguera va llegir el manifest, un fet que es va anar repetint durant tot el dia.
Van comptar amb la col·laboració de Feim Poble i BetaTeatre, i es va organitzar un berenar popular i una taula rodona sobre la música en català a Menorca, en la que van participar Cris Juanico, Paula Botella, Auba Villalonga i Àngel Gelabert.
Un grup es va dirigir a la Biblioteca Municipal que ara porta el nom del poeta i professor de Joan López Casasnovas i allà van llegir un text dedicat i van deixar un ram de flors.
La cursa cap a Maó la van iniciar voluntaris del CE Ciutadella. Això és una mostra de la implicació de molta gent en el Correllengua Agermanat 2026, possiblement molta més que en anteriors edicions. A cada poble hi havia acollida i actes programats. Al migdia, la flama va arribar as Mercadal, on va actuar el grup Ses Bísties de Mongofre.
Amb una mica de retard, es va arribar al port de Maó en un dels moments culminants i amb gent que omplia l’esplanada al costat de l’Estació Marítima. Més tard estava prevista l’actuació dels grups Pèl de Gall i PD RoserLilith. I abans es va fer l’última lectura d’un manifest, en què va participar Joana Pons, i que havia ressonat arreu.
Reivindicació de drets
El manifest que s’ha llegit a Menorca és el mateix que s’ha escoltat al Principat, al País Valencià i a les Balears i parteix de la idea dels països catalans. Tot i que parla de la festa de córrer per la llengua, es centra en els aspectes reivindicatius.
Que el català sigui l’eina integradora pels nouvinguts, que es pugui fer servir en qualsevol circumstàcia, que estigui més present als mitjans de comunicació i a l’educació i que «les institucions abandonin les polítiques d’odi i atac».
Moltes entitats es van adherir al Correllengua Agermanat. No hi van faltar les crítiques a la manca de suport enguany del Consell de Menorca.
Vergonyós. Reneguen de sa seva pròpia llengu i cultura. Volen imposar lo que no hem estat mai, ni volem ser, gent de una altre terra i una altre llengu. Per mostra, un català que no esta acostumat a escoltar es menorquins rallant entre ells, no pesca mes que quolque paraula suelta, cuan li va be, i llevonces que…ni mos semblar, ni en llengu ni en cultura!