La Balada més comentada

Tot pujant sa Costa Nova, moltes coses es veuen diferent. Aquests dies no hi ha cafè que no vagi acompanyat d'una observació sobre l'herència més mediàtica dels darrers anys. L'home és un ésser xafarder per natura, i resistir-se a ficar cullerada en un tema com aquest és un esforç inconcebible. Els comentaris són lliures, però les llengües a vegades massa llargues. Un milionari que ja era peculiar en vida ha decidit deixar tot el que tenia a unes determinades persones, a qui segurament no els fan falta tants doblers per poder arribar a final de mes. Cadascú pot pensar què hauria fet en aquest cas. La imaginació és lliure i no té barreres. Ara, criticar la decisió d'aquest senyor és una altra història. Ningú té dret a jutjar la voluntat d'una persona, sempre i quan aquesta respecti la legalitat i no faci mal a ningú. En aquest cas, res d'açò no ha passat, i tot i que som molts els que vam quedar sorpresos i perplexos per la decisió del multimilionari, l'hem de respectar. Ningú no pot prohibir de xerrar-ne, ni de pensar que si els doblers haguessin tingut un altre destinatari segurament el poble que acollia aquest multimilionari en sortiria més beneficiat. Però és que en aquest tema, hem de tenir una cosa clara: els milions que guardava aquest senyor eren seus. Ni del poble, ni de la Corona ni de ningú més que seus. Per tant, ell tenia tot el dret a decidir què feia amb ells. I així ho ha fet. Sorprèn? Sí, molt. Hagués pogut triar un altre destí per a la seva fortuna? Sí, segur. Però ja està. Simplement en podem xerrar, però amb respecte. Massa vegades les xafarderies fan créixer històries irreals, que no fan més que demostrar la poca categoria de qui les propaga.