Amb 30 anys acabats de fer un encara veu la jubilació enfora, molt enfora. Per molts que els bancs i caixes em vulguin vendre plans de pensions, el dia en que em pugui passejar pels carrers per contemplar obres, anar a jugar a truc a l'Esplai o cuidar l'hortet encara em sembla quasi utòpic. Però ai las! Ara resulta que els càlculs que havia fet fins ara, aquests 35 anys que jo pensava em quedaven de feina per endavant, seran més! 37! He llegit que el Govern central vol posar l'edat de jubilació als 67 anys.
No som expert en quasi res, jo, però el retard en l'edat de jubilació pot voler dir diverses coses. Primera, i evident: hi haurà menys jubilats. Diuen que viurem més, que la població s'envellirà irremeiablement, i que resultarà molt difícil mantenir cada dia a més vellets a costa de les arques de l'Estat. Més jubilats vol dir més diners per pagar-los, i aquests doblers es recapten de les cotitzacions dels qui fan feina. Ara, som molts més els que fem feina que no els jubilats. Però si a poc a poc les persones majors viuen més, qui sap si algun dia no hi haurà tants treballadors com jubilats, i llavors quadrar els comptes es farà molt, molt difícil. El que estic fent és pura especulació, ho sé, però crec necessari que açò dels 67 anys no passi desapercebut. Ens ho hem d'agafar com un símptoma de que alguna cosa està canviant, i davant els canvis, les decisions s'han de prendre, però amb repòs i serenor. Les frisseres no són bones.
Ara telefonaré al banc. Els diré que, com que el Govern central vol que em jubili més tard, que aplaçin durant dos anys les telefonades i cartes en les que em volen vendre plans de pensions. Tenc dos anys més pensar-m'ho, senyors!