Petitó meu, aquesta setmana ens ha tocat dur la teva capsa de la vida a escola. Uns dies abans vam triar un conte, uns quants jocs i diverses fotografies i les vam posar dins aquella capsa que havíem decorat amb imatges ben nostres. Després, ta mare i jo vam venir a la teva classe i vam mostrar a tots els teus companys els teus tresors mentre llegíem una carta.
És curiós, açò de poder ficar la vida dins una capsa. A partir de la teva experiència, he estat pensat què ficaria jo dins la meva capsa de la vida, i t'he de confessar que no ho tenc gens clar. Crec que encara em puc considerar jove, però quan mir enrere, em resulta complicat triar entre tot el que la vida m'ha regalat.
Si em toqués triar només un conte, tindria un problema. Sempre m'ha agradat molt llegir, i intentaré que a tu també t'agradi. S'aprenen moltes, moltes coses a través dels llibres. O sigui que jo no en sabria triar només un d'entre tots els que he llegit. Potser aquella apassionant història inacabable, de Michael Ende, que vaig començar com un repte, per saber si era capaç d'empassar-me un llibre tant llarg, i al final me'l vaig rellegir unes quantes vegades de tant com m'havia agradat. Però n'hi ha hagut molts altres, moltes històries i pàgines que m'han ajudat i m'han ensenyat moltes coses. Llegir és aprendre mentre et diverteixes.
En relació als jocs, aquí crec que ho tenc més clar. Em quedaria amb els 'tentes' amb els que construïa vaixells, carreteres immenses i altres infraestructures inversemblants al passadís de casa. Ara, també em quedaria amb altres jocs immaterials, que només necessitaven la companyia dels cosins i veïns, i que jugàvem al carrer. Ai, aquells temps quan el carrer encara era de les persones!
I pel que fa les fotografies, aquí sí que ho tindria complicat. Tenc claríssim que n'hi hauria moltes de teves i de la teva germana. Sou el millor que m'ha passat en aquesta vida, i m'he tornat un fotògraf compulsiu per intentar capturar cada un dels moments que vivim. Evidentment, també hi hauria instantànies de ta mare, de tota la meva família, dels estius al costat de la mar, del pis de Barcelona amb en Lluís i na Laura... Uf, jo no en tindria prou amb una capsa per posar totes les fotos de la meva vida. Hauria de dur un camió carregat fins dalt!
Ja veus, petitó, açò de fer una capsa de la vida és un exercici ben interessant. Per sort, noltros tenim moltes experiències i objectes que poden explicar la nostra vida. Per desgràcia, hi ha gent que realment podria posar tot allò que té dins una capsa. Moltes vegades són fillets com tu, maltractats pels seus i ignorats per aquells que els podem ajudar. Entre tots hauríem d'aconseguir que la seva capsa estés farcida d'esperança i felicitat.