El tema s'ha refredat. Des de fa unes setmanes ja no se xerra amb tanta freqüència de la petició de la societat catalana de poder decidir sobre el seu futur. Ho entenc. L'actualitat passa, va i vé, i els temes són caducs com els iogurts. Ara bé, avui seré jo qui rescati el tema arrel d'un comentari que he vist al facebook. A la xarxa social es compara la votació que convoca el Barça per a que els seus socis puguin decidir si volen un nou estadi amb el referèndum que demana una part majoritària de la societat catalana. La comparació, si em permeten la meva opinió, és realment encertada.
Resulta que els culés decidiran si volen una nova seu o si segueixen a la de sempre. Els catalans volen decidir el mateix: si segueixen a la seva casa actual o si en fan una de nova. Ningú no ha posat el crit al cel en saber que els barcelonistes podran votar. En canvi, sí hi ha hagut tot tipus de reaccions, fins i tot amb aires bel·licistes, quan els catalans han plantejat una cosa tant senzilla com voler expressar la seva opinió.
La pregunta que faig és molt senzilla: Per què aquesta por o fòbia a que els ciutadans puguin expressar-se? Quin problema hi ha en permetre una votació? No és aquesta l'essència de la democràcia? Que els ciutadans poguem decidir sobre nosaltres mateixos? El que demanen, en primera instància, els catalans és poder votar, poder expressar la seva opinió. Quin problema representa aquest fet? Fa por que s'expressin, o allò que expressin? Si hi ha qui té tant clar que la segona pretensió de bastants catalans, la independència, no és possible, per què aquesta por a que es convoqui el referèndum?
Jo no sé si la independència de Catalunya seria bona o no. Però si crec que és bo que els ciutadans puguin expressar-se. Tantes vegades com faci falta. Tants referèndums com es vulguin, autonòmics, locals o estatals. M'és indiferent. I em resulta molt estrany que la nostra norma màxima limiti la capacitat dels ciutadans per expressar-se, o que així ho interpretin alguns. Com a ciutadà, vull que se'm consulti tantes vegades com faci falta. M'agradaria tenir tants referèndums com telefonades rep a la setmana de companyies de telèfon mòbil.
O sigui que, ho dic per qui malinterpreti aquest article, estic defensant que els catalans, els extremenys, els habitants de Villarriba o de Bellamirada de Dalt es puguin expressar lliurement, i no siguin hostatges d'unes normes que limiten la democràcia a una votació cada quatre anys.