Brusel·les, tenim un problema. I gros. Ahir vam triar una Europa sense gran part dels europeus. Més enllà de la fragmentació del vot, de la caiguda del bipartidisme, de la pujada de l'extrema dreta... El veritable problema d'Europa és que els europeus no creuen en ella. O com a mínim, no creuen en aquesta Europa que tenim muntada, en una infraestructura institucional que no genera confiança, credibilitat ni empatia.
El 57 per cent dels europeus no van anar ahir a votar. A partir d'aquesta xifra, quina legitimitat té el Parlament Europeu? El veritable repte que ha de treballar Europa és aconseguir la complicitat dels europeus, i no he vist ningú, ningú, que ho hagi fet durant aquesta campanya electoral. Ens han xerrat dels tòpics, ens han repetit frases com que Europa és important, que la seva influència és major d'allò que imaginam, que ens arriben molts doblers des d'Europa... Però tot i que ho han repetit de manera insistent, la gent no s'ho ha cregut. Llavors, els emissors d'aquest missatge s'ho han de fer mirar.
Els ciutadans són molt més intel·ligents d'allò que alguns partits es pensen, i no es creuen les paraules si darrera no veuen gests que les acompanyin. Com hem de creure que els eurodiputats decideixen qüestions molt importants per noltros si només els veiem cada cinc anys? El desconeixement de la feina pot fer pensar que no hi ha feina, i per tant, arribar a la conclusió que aquestes eleccions no ens afecten. I d'aquí a estendre el tòpic que els eurodiputats no fan res i cobren molt, hi ha una distància molt petita.
El repte d'explicar Europa és bàsic per construir Europa. Si Europa no s'explica, no s'entén. En una època en la que els ciutadans som molt crítics amb qualsevol administració, i fins i tot plantejam suprimir-ne alguna, pensar que una cosa que ens queda tant llunyana com el Parlament Europeu, del qual no veiem resultats tangibles, ens mobilitzarà és poc menys que somniar truites. Les dades així ho demostren.
Per tant, m'agradaria que els eurodiputats dediquessin bona part del seu temps a explicar allò que fan. A fer-nos veure que són necessaris, que el Parlament Europeu és necessari, i que no és el mateix que governin uns o els altres. Que ens demostrin que el Parlament és quelcom més que una càmara a les ordres dels diferents governs dels països membres. Que mana el Parlament, no Alemanya. Només així els europeus sentirem les institucions europees com una cosa nostra, i llavors sí aquestes administracions tindran més força i legitimitat.