I ara hem de tornar a votar? Ostres, si tot just fa una setmana de les europees! Em fa vessa tornar a viure una campanya electoral plena de somriures, frases fetes, promeses falses i globus amb els logos de cadascú. No em ve massa de gust tornar a veure els carrers empaperats amb fotos dels candidats retocats amb photoshop i amb eslògans buits de contingut. Sincerament, ara que el Rei ha decidit anar-se'n, tornar a posar en marxa tot un procés electoral... Què? Que el Rei no es vota? Ai las! Però voleu dir que xerrau seriosament? No estem al segle XXI? No vivim a una democràcia on tothom que ocupa un càrrec públic ho fa perquè els ciutadans així ho hem escollit? Ai las, de nou!
Tal vegada serà que el nou Rei serà triat pel sistema de primàries obertes, com fan alguns partits per triar els seus líders. O potser faran un congrés, i els ¿militants? monàrquics emetran el seu vot a través de delegats. Una fórmula ja superada, però que tal vegada alguns volen aplicar ara. Què? Tampoc açò? Ai las, una altra vegada!
Idò farem un sistema d'oposicions. Tothom qui vulgui es presentarà a l'examen. Hi haurà preguntes de tot tipus: lleis, drets, deures, quant costa un cafè, geografia, comptabilitat, creació d'empreses i mangarrufes diverses... I després es farà una entrevista personal, per valorar els mèrits de cadascú. Fins i tot farà falta superar una prova psicotècnica, per allò de que no ens posin algú tocat del bolet a la Zarzuela. Què? No hi ha oposicions ni res? Ai las, repeteixo!
O sigui, que el Rei se'n va, i el substitut entra de manera digital, o sigui a dit. El seu mèrit és ser fill de qui és. Conclusió: Ai las quin món!