El Centre d'Art i d'Història Hernández Sanz, inaugurat recentment, neix amb una doble vocació: preservar i divulgar el patrimoni històrico-artístic relacionat amb la dominació anglesa del segle xviii, i promoure la cultura i l'art contemporani mitjançant una actitud oberta i col·laborativa amb la ciutadania. Aquest lligam entre el passat i el present modelarà possiblement la seva personalitat futura i serà clau en la construcció de la seva identitat.
Aquests dies Ca n'Oliver allotja dues exposicions temporals que reforcen la relació que tot centre d'art ha de potenciar entre la comunitat artística i la societat: Abriendo puertas i la III exposició benèfica «Illa del Rei». En la primera, alguns pintors locals presenten les seves últimes creacions en una iniciativa que vol consolidar els vincles amb les galeries d'art maoneses i amb l'arxiu d'imatge i so de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME). La creació de circuits artístics és una de les eines més efectives per a potenciar el turisme cultural i d'articular un discurs que faciliti l'accés a l'oferta cultural. Donar continuïtat i aprofundir en aquesta direcció pot aportar un valor afegit innegable a l'atractiu cultural de la ciutat. Confesso, però, que la notícia del tancament temporal del Museu de Menorca per obres d'acondicionament ens deixa mancats d'un espai emblemàtic de referència que ens obligarà a ser més creatius a l'hora de dissenyar alternatives i mantenir els atractius culturals que Maó necessita.
La III exposició benèfica «Illa del Rei» s'emmarca en una tradició molt arrelada en el món anglosaxó que neix del convenciment que la ciutadania, el voluntariat i la generositat són motor de canvi social i un acte de responsabilitat. Després d'onze anys de treball fet per voluntaris, l'antic hospital britànic ha esdevingut la major iniciativa ciutadana a l'illa de Menorca en nombre de voluntaris (més de 200) i també per la magnitud dels resultats obtinguts. Les diferents sales de l'antic hospital permeten fer un recorregut històric i cultural pels esdeveniments succeïts en el recinte i al port de Maó, especialment al llarg del segle xviii. És aquí on Ca n'Oliver i l'Illa del Rei comparteixen un passat comú. Possiblement Llorenç Oliver, comerciant de blat i d'altres mercaderies i propietari original de l'immoble, contemplava l'hospital de l'illa i els seus vaixells des de la seva torre de vigilància.
Un any més, doncs, l'art –sovint aliat de causes humanitàries i d'iniciatives ciutadanes–, esdevé el reclam d'una organització que es nodreix de les aportacions de caire ciutadà i ho fa en el flamant palau Oliver, que recupera així el seu valor patrimonial i en multiplica l'artístic.