Avui, 23 d'abril, el llibre ha près el carrer. Celebra, un any més, el poder de la paraula escrita per a descobrir-nos aquest i altres mons per mitjà de la senzillesa del paper i la tinta. El llibre que avui és resultat d'un procés industrial, segles enrere era un objecte artesanal i amb una forta càrrega artística. Ramon Llull i els textos sagrats dels monestirs medievals, els «llibres de les meravelles» i els incunables estan estretament lligats a la creació artística.
El llibre com a obra d'art inicia un nou camí al segle xix, quan l'art s'allibera de la seva submissió a la literatura gràcies a Charles Baudelaire (1821-1867). Amb ell, l'art esdevé l'inspirador de la literatura, procés que culminarà amb la poesia visual, on la pàgina del llibre es converteix en un objecte en el qual l'espai poètic i visual són un tot. Apareix així una nova disciplina artística explorada intensament per les avantguardes de principis del segle xx. Futuristes, constructivistes russos, dadaistes i surrealistes transformaran els llibres en objectes poètics de formats insòlits en els quals s'uneixen l'art, la poesia i l'experimentació gràfica. Són els avui anomenats llibres d'artista o llibres d'autor, un camp d'experimentació extensíssim en què molts artistes contemporanis investiguen les relacions entre la literatura i l'art creant obres al marge de la seva funció comercial, i que sovint tenen una difícil cabuda tant en museus com en biblioteques, ja que no són obres d'art a l'ús ni llibres convencionals.
Ars Libris, una fira internacional de l'edició contemporània, celebra la seva setena edició aquests dies al Centre d'art Santa Mónica de Barcelona. Nascuda el 2009 sota l'atenta mirada de les seves germanes grans, les Art Book Fair de Nova York i París, va ser gestada arran de l'èxit de VisualKultur, una exposició que repassava la cultura visual catalana des de la dècada dels seixanta fins a l'actualitat a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007. Avui, Ars Libris ja és una fira consolidada amb un programa d'activitats molt extens i una nombrosa presència internacional. Passejant per els seus estands, descobrim aquests objectes plasticoliteraris creats per tants i tants artistes: Lapidari de Joan Miró (1981), La Divina Comedia de Salvador Dalí (1972), Franz Kafka. Tagebüchen d'Antonio Saura (1988), al costat de contemporanis com José Pedro Croft, Jaume Plensa, Joan Fontcuberta, Eulàlia Valldosera, Hannah Collins o joves creadors com Cristina Middel, artista anglesa que centra gran part del seu treball en la fotografia i els llibres d'artista.
Un dels exemples més significatius del caràcter fetitxista del llibre d'autor és Boîte-en-valise de Marcel Duchamp (vegeu imatge adjunta). La va realitzar entre el 1935 i el 1941 i ha esdevingut una de les obres més emblemàtiques de l'art modern. Es tracta d'una maleta que Duchamp omple amb seixanta-nou reproduccions de les seves creacions a mode d'obres completes per a poder-les transportar fàcilment. Com va dir ell mateix el 1952: «Tot allò important que he fet es pot posar dins d'una petita maleta.» De les diverses edicions que s'han fet, la primera, de 20 exemplars, està en mans dels grans museus del món. Paradoxalment, és en els museus on l'artista no volia que anessin a parar les seves obres.