M'han dit que avui sortiré al BOIB, i no perquè m'hagin posat una multa i no sàpiguen on trobar-me. Ahir matí em van nomenar delegat d'IB3 a Menorca i es veu que la formalitat de tot càrrec públic exigeix aquest tràmit. Però que ningú no s'espanti. Rere un nom tan cridaner no s'amaga altra cosa que periodisme. Perquè açò, justament, és el que m'han encomanat que faci. Sense pressions ni prejudicis, i amb la complicitat segura d'un bon equip de professionals.
S'obre una nova etapa, però l'esperit mai no barata. Ho he vist en els companys que he tingut al costat aquests darrers quinze anys. Una gran família que m'ha mostrat molt i que, en certa manera, ja he començat a enyorar abans d'anar-me'n perquè he passat amb molts d'ells més hores que a casa.
Possiblement el nostre col·lectiu no sigui el més ben vist per la societat, però us puc assegurar que darrere la fredor i l'impacte de les notícies i dels titulars hi ha només persones; gent, mai del tot compresa, que es passa mitja vida contant-nos la dels altres per a contribuir així, amb el seu esforç, a denunciar i construir l'esperit crític que ens enforteix com a poble. Amb les imperfeccions i errades de tota persona, és cert, però amb l'únic objectiu de la recerca de la veritat. No cerqueu, no hi ha cap més motor que aquest.
Un periodista és un ciutadà disposat a assumir renúncies i sacrificis per a explicar la realitat, però que tampoc no s'hauria d'oblidar de viure. I es fa difícil perquè allà on anam, ni que sigui d'espectadors, sempre duim el periodista a dintre.
És hora de valorar la feina de qui cada dia es passa hores a la redacció per a treure un producte al carrer, de les empreses que encara hi creuen i de qui intenta sobreposar-se a les mancances per a exercir amb dignitat la seva professió. Ahir a «Es Diari», i avui ja a IB3. La vida continua. El periodisme també...