La densitat d' esdeveniments històrics damunt d'aquest petit illot enmig del grandiós port de Maó és inversemblant. Pocs indrets d'aquestes dimensions poden lluir d'una crònica històrica tan rica i variada. Aquí hi desembarca un atrafegat Alfons III en el 1287 abans de conquerir Menorca. En el segle VI presideix serenament l'illot una basílica paleocristiana. En el 1711 l'Almirant Jennings se llança a construir un hospital per l'armada anglesa. Hospital que sofrirà diversos avatars al passar de mans de França, Anglaterra, Espanya en diferents dominacions durant el segle XVIII. França també hi serà en el 1830. España se fa càrrec del hospital des d'aleshores. En el 1943 hi arriben des d'Itàlia els damnificats del desafortunat cuirassat Roma, i si no record malament Holanda i Rússia també hi han estat presents. Es pot afirmar que quasi tots els països d'Europa han trepitjat aquest petit illot en algun moment.
Un breu compendi històric que només per damunt permet entreveure la quantitat de vivències luctuoses, esdeveniments feliços, anècdotes vitals, episodis triomfals que l'illa ha presenciat i segueixen impregnant tot el seu espai.
Aquesta seria l'ànima de l'illa que en cada plàtica dominical, des de fa anys, un entusiasta Lluís Alejandre ens anima a recuperar, cal dir que amb la benedicció de les tapes d'una perserverant Marga Escandell i companyia, i de les begudes espirituoses que un dinàmic Toni Barber aboca a discreció...Aquesta ànima històrica, dimensió europea de la qual un apassionat Mario Cappa no se cansa de destacar, gravita omnipresent en totes les seves dependències, en els seu molls, les seves terres i racons i empeny a tots els voluntaris cada diumenge a descobrir...i a mantenir.
Aquesta ànima que ens arriba del passat, en el present se transfigura i creix, en un esperit de cooperació que aspira a l'excel·lència. La suma sinèrgica de totes les aportacions individuals, encara que de mides i tonalitats diferents, les eleva a un estat de rang superior, i fa que tothom senti que hi forma part sense distincions. Segurament sigui aquest esperit de comunitat la veritable ànima de l´Illa del Rei, que ha estat aquí des de sempre, ara recuperada i renovada, gràcies a aquest procés de participació conjunta i que se fa sentir com una alegre efervescència.
Alegre efervescència que abunda en especial en els trajectes de la barca a l'illa, a on un guirigall de converses espontànies alimenta un sentiment de fraternitat tot flotant per damunt la làmina d'aigua de transparència desigual..
Sense la prodigiosa memòria d'en Lluís Alejandre, i sense ànim de ser exhaustiu, voldria posar cara i nom a alguns dels què ens acompanyen en aquesta navegació fraternal, un suspicaç Toni Olives, un elegant Toni Casasnoves, un inquisidor Jaume Roca, una perfeccionista Mª Gràcia Segui, una angelical Lorena Muñoz, un esgotador Vicenç Marí, un espiritual Miquel Mont, una recordada Isabel Espiau, un pletòric Joan Cubas, un savi Josep Vilafranca, una glamurosa Susi Clement, una somrient Beverly Ward, un entranyable Jordi Rossinyol i en Gonçal, en Paco, en Sema, en Rotger, Ian, Mike i més, tot demanant disculpes per la meva manca d'adjectius..
I potser sigui en aquestes travesses damunt de l'aigua a on amb més força l'ànima de l'illa del Rei se pot sentir, dons en essència aquesta ànima només és la il·lusió que tots plegats podríem millorar un món tan desigual i amenaçat.
Els amics de l'illa del Rei són la veritable apoteosis de la història d'aquest petit illot.
Un agraït Anton Soler
Metge jubilat