Per fer es discurs de cap d'any,
he fullejat s'anuari
que publica aquest diari
i m'he posat a versar.
Es gener va començar,
que un ja no se'n recorda
i començ a estirar corda
amb tres feixos d'il·lusió.
I és que es frusta sa fusió
de dos tipus de formatge
i s'inunda es paisatge
de pluja i fred.
Es comerç local fa un pet,
tornam doblers de s'Enclusa,
i si es consell va a la fusa
açò és cosa que no jutj.
Es febrer diu que mos fuig
de Menorca el món britànic,
a tothom mos 'gafa pànic
no sebre anglès.
I ja serà el vint-i-tres
en 'cabar sa carretera
que per demostrar carrera
sa llengua nostra, és igual.
Pes març ja no és general
poder fer un parc aquàtic,
i enc que es vell sigui asmàtic
vol ses pensions.
Pinten sa Nau des Tudons
i al Toro hi van colombianes,
ses dones lluiten amb ganes
sense cantina a Fornells.
Per s'abril, vendran vaixells?
o es creuer caurà a s'abisme?
i amb cinquanta anys de turisme
volam avall.
Pes nedador hi ha es detall
amb escoles graduades
i 'nam contra ses manades
si s'actua per sa gent.
Es maig s'aprofita es vent
per adobar una pala,
i un nou hotel ja fa gala
vora la mar.
Pes bulling hem d'actuar
amb sa marxa solidària
i si s'eco és necessària
ho feim a ritme de jazz.
Es juny es taxi és es cas,
Mô afecte altres municipis,
i s'asfalt perd es principis
si no és breu.
Sa PIME agafa relleu
amb hotels urbans i agrestes,
sort que comencen ses festes
amb un incendi petit.
Es juliol posa s'envit
i es vol ve tard o es cancel·la,
es lloguer que se parcel·la
emperò tard.
De cotxos n'hi ha un fard,
tot resulta prou sinistre,
i as museu va un ministre
amb es canvi de govern.
S'agost sembla un infern
entre sa pedra i sa placa,
sa temporada és més flaca
pes hotelers.
Cala Figuera en vol més
que sols li falta sa sauna,
i a La Vall troben sa llauna
que no és cap projectil.
Es setembre no és tranquil
mos amarram a un judici
i pilots fan s'exercici
per tot el cel.
Tant de plàstic és molt cruel,
s'aigua de color canvia
i es turista avui en dia
de s'hotel no fa consum.
A s'octubre se'n va es llum
i tot entra en alerta,
per son Bou segueix s'oferta
Milà-Pingüí.
I es Milà-placa-molí
ve amb s'alga qui perilla
i ses velos volten s'illa
de llevant fins a ponent.
Es novembre és deficient
que per 'nar Palma hi ha queixes,
s'hipoteca amb ses mateixes,
guanyen es bancs.
Surten prou esclata-sangs
i es joves deixen sa terra,
a ses torres un s'aferra
pes futur turisme incert.
Es desembre es pont ha obert
sa nostra extravagància,
mentre s'avió ambulància
s'ha renovat.
Sang és generositat,
si pes Mestral se recicla,
i quan Nadal obre es cicle
és que d'any ja enduim prou.
I ara que comença es nou
pes lectors d'aquesta glosa
desitj sobre tota cosa
un bon any dos mil denou.