Marès

Es estrangers, sens maldat,
mos han pres s'abre i sa soca,
es falcó i sa miloca,
tota sa virginitat;
mos han pres s'antiguitat,
sa textura de sa floca,
s'aigua, que en tenim tan poca,
tota sa tranquil·litat...

A tal punt hem arribat
que ara mos prenen sa roca,
i, as final, sols els hi toca
prendrer-mos sa identitat...