Adéu, 2022!
Què ha passat el vint-i-dos
que amb mascareta comença
i es virus qui se defensa
quan no vol caure en s'oblit;
emperò passa es covid,
el bisbe mos abandona
i es clima ja fa estona
que ha baratat.
Sa sequera ham notat,
no bufa sa tramuntana,
llavonces mos plou amb gana,
i s'estiu se fa etern;
sa calor serà un infern
amb ruixades i destrossa,
que fa sa pedra tan grossa
com un molí.
No deu ser pes delobí
que n'hi ha un que ja s'esquerda,
però ara a sa zona verda
l'omplim de plaques solars;
si sa central no va en gas
ja volem es segon cable
i enmig posam manejable
sa bateria.
Quaranta pacients per dia,
i l'hospital qui es col·lapsa,
s'idioma dins una capsa
que és millor un sobresou;
es ciberatac és nou
i va a la greu manera,
emperò qui tant espera
se fa agressiu.
És igual, quan ve s'estiu,
si se lloga d'estrapel·lo,
que, amb tant de suquerel·lo,
ets hotels són obsolets;
i es turistes, mesquinets,
allarguen sa temporada
si as hotelers agrada
ja va prou bé.
I entre qualque estranger,
mos restringeixen sa pesca,
ses ‘belles perden bresca
i tenim excés de llet;
amb tot lo que duim fet
no aclarirà sa història
aplicar sa moratòria
i es PTI.
Perquè és mal d'encobeir
que d'aigua en tenguem poca,
ell si féssim lo que toca
no aniríem de gorbeu;
no empram es fons europeu
i així donam bons a rompre,
de joves, de vals de compra
i de socials.
Es banc tanca sucursals
i mos puja sa inflació,
tenim llei d'educació
i la Terra torna plana;
una casa o un pis demana
sa majoria de gent
i resulta deficient
es de s'IBAVI.
Aquest any se'n va un savi
amb sa lletra que enamora,
també una veu glosadora,
però mos deixen sa rel;
i, dins s'estiu, sen'va es gel,
molta arena de sa platja,
d'aigua sols queda es solatge
dins sa reserva.
Cada festa se conserva
enc que sigui amb animals,
no posam es peu en fals
quan fan es jaleo d'ases;
s'animal surt de ses cases
emperò per sant Joan,
com qui cantin “el sultan”,
no surt cap dona.
I dins es Milà s'engrona
per ell sol un cap de vaca,
que si el posen dins sa saca
llavors no el poden cremar;
a sa carretera es fa
es pont que va a l'Argentina
que es veu que molt s'empina
pes mundial.
Tal vegada és fa es vial
per tots es llinatges Pons,
o pes productes tan bons
que són de proximitat;
pes dos anys, gratuïtat,
o pes pati de sa Lluna,
o l'OAR o sa vacuna
o llatzeret.
I mos deixa amb es cor estret
sa crueltat de sa guerra
que tenim damunt la Terra
tan enfora i tan a prop;
idò, que es ‘turi de cop,
que es nou any dugui esperança
i amb aquesta benaurança
trobem sa pau.