Quan el 1992 s'inaugurà l'Espai Hartung, Menorca ja comptava amb un nombre destacat de galeries d'art, amb una ràtio galeria-habitant que des de 1977 conformava un dels panorames més rics de les illes. Tot i que ja havien tancat Xoc (Maó), Cinc (es Castell), Cristanal i Gradinata (Maó), Lletra Menuda (Ciutadella) o Picasso (Ferreries), d'altres havien iniciat el seu camí feia pocs anys: Retxa (Ciutadella), Kroma (Maó) o Arths (Alaior). L'any anterior s'havien instituït els premis Sant Antoni-Sa Nostra, que s'afegien als premis ciutat de Maó i al Saló de Primavera de l'Ateneu de Maó.
Biel Mercadal i Anna Maria Esbert formaven part d'una comunitat d'artistes locals interessats a programar activitats que els permetessin mostrar les seves creacions sota un model alternatiu al de les galeries d'art. S'inspiraven en Sa Taula i el Grup Menorca, liderats per Arnulf Bjôrndal, que al seu torn bevia de l'experiència de Hans Hartung i Anna-Eva Bergman a la cala Tirant de principi dels anys trenta del segle XX. En una antiga fusteria coneguda per la qualitat dels seus mobles anglomenorquins, ambdós instal·laren al primer pis el seu estudi i reservaren la planta baixa per dur a terme exposicions.
Des d'un primer moment l'Espai Hartung tingué una visió inclusiva de les arts pel que fa a les tècniques emprades i acollí per igual pintura, gravat, ceràmica, joieria, tèxtils, escultura i fotografia, de manera que quedaven diluïdes les fronteres entre art i artesania. En aquell temps no era habitual, però avui és força comú. A la darrera edició de la Biennal de l'Art de Venècia, clausurada el novembre passat, sorprenia la nombrosa presència de la ceràmica i d'obres fetes amb teixits cosits sobre el llenç.
L'exposició inaugural, l'agost de 1992, fou una col·lectiva en la qual es trobaven alguns dels promotors del projecte: Biel Mercadal, Maria Moll Gómez de la Tía, Alexis Taulé Delor (escultura), Josep M. Pagès, Miquel Zóbel i Anna Maria Esbert. En seguiria una de Toni Camps, fotògraf ferrerienc l'obra del qual malauradament no hem tingut gaire ocasions de veure, una obra a camí entre la fotografia social, l'arqueologia rural i la poesia psicoanalítica. Ja al setembre exposaren Maria Moll Gómez de la Tía i Ricardo Madirolas, un altre autor rellevant a Menorca, però mancat del reconeixement que mereix.
La temporada de 1993 s'inicià amb una exposició col·lectiva sota el títol "La sal". Artistes provinents d'Eivissa, Mallorca, Barcelona i Menorca reflexionaren sobre la sal que esquitxa cadascuna d'aquestes costes. Hi participaren, entre d'altres, Pacífic Camps, Lula Martins, Cris Pink, Enric Mas o Maria Catalan. La seguí una exposició comissariada per dues ceramistes de Madrid, Mercedes Villegas i Laura Bernas, "Pintors en tres peces 20", en què tretze artistes elaboraren dues peces de ceràmica, una de quadrada i una altra de redona, amb argila blanca a baixa cocció. Ouka-Lele era una d'elles. També destacà aquest any l'exposició de la joiera menorquina Glòria Esbert i la del gran artista anglès amb residència as Migjorn Bruce McLean, la primera i única exposició que ha fet a Menorca.
Ja el 1994 la comissària Ramona Llach organitzà l'exposició col·lectiva "De la Deessa", una reflexió al voltant de l'expressió dels arquetips de la deessa com a vehicle per al redescobriment dels valors femenins des de la psicologia i l'espiritualitat. També destacaren les exposicions d'Anna Maria Esbert, Josep Maria Pagès i Paco Fiol. En aquell temps Paco Fiol duia a terme una intensa activitat expositiva i la seva obra es trobava a París i a Madrid habitualment. A la seva mort, ara fa uns mesos, s'hi ha sumat la de Xavier Salvador, ambdós pintors substancials de la Menorca contemporània.
De la temporada d'estiu de 1995 convé destacar l'exposició de Hans Hartung. Es presentaren onze de les vint litografies que formen la sèrie Farandole, editada per Polígrafa l'any 1970.
En el darrer any d'activitat Pacífic Camps presentà una magnífica exposició sota el títol "Gira com una espiral", organitzaren una mostra del pintor taiwanès de culte Dai Bih-In i Klaus Netzle va fer la primera exposició a Menorca de les dues que se li organitzaren (la segona a la Mola l'any 2007).
L'aventura acabà el setembre de 1996, quan hagueren de traslladar l'estudi, però ens deixaren un valuós treball de promoció i difusió de l'art a Menorca que ha contribuït, sens dubte, a fer valer el potencial artístic de l'illa. Gràcies, Anna i Biel!