Aquest dos mil vint-i-tres ha estat ple de poesies que han omplert tots aquests dies des principi a n'es final, amb resum farem cabal com faig sempre una vegada i amb aquesta codolada ho aclariré.
Ell tot d'una ve es gener amb els reis que fan campanya es d'Orient, també es d'Espanya que és qui manco s'ho mereix, i Menorca envelleix amb vacunes caducades i toxines enfangades a l'andalusa.
Es febrer ve sense brusa amb sa llei de biosfera i ja queda un poc enrere dur sa màscara a n'es bus, un nou bisbe, bon Jesús, a la fi, amb rel menorquina i sa guerra d'Ucraïna ja dura un any.
Es març entra un poc estrany, sa llet puja, es pagès perd i un formatge mou concert per fer-se internacional, dessalar la mar més val i un molí gegant apura sa moció de censura que ja és fallida.
Amb s'abril arriba vida de profètics dies sants, i de cotxos n'hi ha tants que és com s'obra fornellera, com que es banc dolent s'esvera tota Europa ho mana així sa llagosta ha de dormir dins caravanes.
Aquest maig comença amb ganes, es hotels són boni plens i s'ençata amb deu alens sa campanya electoral, sa LEB or no té rival, sa justícia a l'estaqueta i en orsai guanya la dreta ses eleccions.
Dins es juny no hi ha racons, sols es luxe és sa fal·lera i apareix sa biosfera anticonstitucional, a ponent cap acord val i en vaga està sa ITeVé que es pobre senyor caixer no té palau.
Es juliol tampoc té clau per obrir cap casa buida, i a Palma surt una druida per llevar ses prohibicions, as final, ses eleccions, no sabem qui ha guanyat que té molta d'ansietat s'adolescència.
Amb s'agost ve s'afluència per fer rècords al revés, cotxos, barques, passatgers, tant per aire com per mar, qualque jet també vendrà sense cap llit elevable, i, que acabi, és molt probable, amb gran tempesta.
Es setembre du sa festa, de fer es anys as Llatzerets, d'un sol pis feim dos pisets amb un sisme marroquí, si registr es pirulí amb es drons donaré es vot perquè es nostro talaiot ja és patrimoni.
Ell s'octubre és el dimoni: sant Joan a la italiana, i sa guerra qui demana Israel a Palestina, a sa terra menorquina es molins se'n van a fons i ses urbanitzacions no maduren.
As novembre mos supuren cent paquets de droga forta, emperò amb es porta a porta esmarxam un boc des rol, as govern nou espanyol s'amnistia toca fibra i sa fira vol es llibre en català.
Es desembre no pot ‘nar quan perdem una pagesa i llavors prem s'altra empresa per comprar sa llet barata, oh, permuta tan ingrata sa des covid i des grip i quan as final arrib toca sa grossa.
Aquest any, de sa seva ossa, ja no sap lo que ha de fer i és ben cert que li convé pensar ja en el vint-i-quatre, no me pos ara a debatre es desig en sa vigília: feina, pau, salut, família