“La ciència en imatges. Illustraciencia10 / Foto-LifeHUB” s'ha obert recentment al públic al centre d'art Ca n'Oliver de Maó. És una exposició que vol explorar i significar el paper que té la imatge, fotogràfica i plàstica, en la ciència i en la seva comunicabilitat. Sense la intel·ligibilitat d'aquestes imatges la ciència no seria comprensible per a molts de nosaltres i és per això que als il·lustradors se'ls considera comunicadors i divulgadors de la ciència, a banda de creadors.
Dels dos certàmens que es presenten, Illustraciencia i Foto-LifeHUB, ens centrarem en el primer, perquè en la seva desena edició s'ha convertit en un referent a escala internacional per als professionals d'aquest àmbit. Els il·lustradors són professionals que s'acostumen a especialitzar en distintes àrees científiques: aus, botànica, peixos, invertebrats, mamífers, arqueologia, paleontologia, il·lustració biomolecular i microbiologia, rèptils, anatomia humana o il·lustració mèdica. Empren les eines pròpies de les arts plàstiques, com pinzells, llapis, tinta o aquarel·la sobre paper, però també eines digitals com el modelatge en 3D, l'animació o la infografia. A diferència de la fotografia, la il·lustració té una capacitat de síntesi i d'interpretació del material d'estudi que està fora de l'abast de la primera. El perfil de l'il·lustrador científic és el d'un científic que a força d'utilitzar el dibuix per documentar el seu treball ha trobat una activitat paral·lela de caràcter més creatiu, o el d'un artista que compagina la creació artística amb la il·lustració per a revistes científiques o centres de recerca.
Un bon il·lustrador té coneixements de biologia, etologia i ecologia relatius a l'espècie a dibuixar, és per això que s'especialitzen en àrees científiques. Explicar els processos biològics en una imatge requereix minuciositat, detall, rigor científic i una alta capacitat d'observació, al mateix temps que una visió personal de la realitat que conferirà al dibuix un segell diferenciat. L'avantatge d'aquesta imatge és que arriba a públics molt diversos, des de fillets fins als mateixos investigadors, i representa un paper didàctic i educatiu de primer ordre.
Rastrejar els orígens de la il·lustració científica ens duria als primers dibuixos de les coves prehistòriques i a l'antic Egipte. Allà el coneixement de les plantes medicinals inicià el desenvolupament de la catalogació i il·lustració del món vegetal, el primer a ser estudiat en profunditat. El còdex que es va copiar al segle VI de l'original De materia medica, del metge, botànic i farmacòleg grecoromà Dioscòrides, al qual es van afegir quatre-centes il·lustracions de plantes i minerals, és el primer gran referent de la il·lustració científica. Pel que fa a la il·lustració de l'anatomia humana trobam Leonardo da Vinci i anys més tard, el 1543, la gran obra d'Andreas Vesalius De humani corporis fabrica libri septem, una obra magna amb sis-centes il·lustracions xilogràfiques.
Amb el descobriment d'Amèrica i les grans exploracions europees del segle XVI i les exploracions científiques dels segles XVIII i XIX la il·lustració es convertí en un component essencial del progrés científic. La botànica esdevingué el gran motor de la il·lustració, així com les aus. Aquestes darreres també han mantingut al llarg de la història una estreta relació amb els éssers humans, tant des d'un punt de vista econòmic (aus de corral, cinegètiques, cantores) com artístic i cultural. Gràcies a l'enorme interès que desperten els ocells, disposam d'un ampli coneixement de la seva biologia, anatomia i etologia. El descobriment d'Amèrica va ser un punt d'inflexió en l'estudi de les aus per la seva extraordinària varietat i importància en la cultura asteca. Se sap que l'emperador Moctezuma II construí el 1467 un aviari gegantí amb centenars d'espècies d'Amèrica i un jardí amb centenars d'espècies de plantes que catalogà i que Hernán Cortés cremà el 1521. Els europeus no van crear res similar fins a un segle després. Bernardino de Sahagún, sortosament, publicà el 1577 el Códice florentino, la catalogació del món natural més important feta fins llavors, amb set-centes cinquanta-nou il·lustracions de plantes, animals i aus d'Amèrica.
Revistes com Science, Nature o New Scientist en publiquen constantment, d'il·lustracions. Un camp en el qual també s'està emprant la il·lustració és la biomedicina, on té un ús molt eficaç en pacients i familiars, perquè permet explicar de manera clara i precisa els processos fisiològics i de la malaltia. L'interès per la il·lustració també es tradueix en l'existència de seccions especialitzades en biblioteques, com BiblioLab Ciència a la Biblioteca Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte (Barcelona). Fins i tot hi ha manuals d'il·lustració científica, com el publicat per GeoPlaneta i coordinat per membres d'Illustraciencia.