Gossos, ocells, muntanyes, maletes, armaris, ratolins i persones, entre d’altres, tenen veu en la novel·la El gos de Camus de Joan Pons. Cada narrador ens conta una petita història, però hi ha tres ramals principals. El primer és una fugida després de l’arribada de les forces feixistes a Menorca; el segon, la relació entre Albert Sintes i Luciene Cardinal, l’enterramorts i la bibliotecària de Lourmarin; i el tercer és la resumida biografia d’Albert Camus que reposa en el cementiri d’aquella localitat del sud de França.
Albert Sintes és un menorquí que va partir de la seva Illa el febrer de 1939 amb el motoveler Carmen Picó. Era un nen de pocs anys quan es va produir la fugida de republicans davant l’avanç de les tropes franquistes. Anava amb els seus pares, però ells no van poder pujar al vaixell perquè els dolors de part van immobilitzar a la mare.
Després de moltes aventures, esclau d’un sabater a l’Alger, ser adoptat per les dones d’un prostíbul, fer feina a les mines, etcètera arriba a Lourmarin on troba feina de fosser. En el cementeri també hi malviu perdut i brut el gos que pertanyia a l’editor Michel Gallimard i la seva dona què viatjaven amb Camus quan es produí l’accident de cotxe que posà fi a les vides de l’escriptor i l’editor.
Sintes no sap que fer amb el pobre ca i per això s’acosta a la biblioteca per veure si el poden ajudar. Allí, entre els llibres, coneixerà a Luciene que el contagiarà de l’amor per la llengua francesa i la literatura.
Els dos viuen en un món tancat on els veïns estan sempre pendents del que fan i diuen els altres. «Tots estan convençuts de ser els propietaris dels seus secrets quan tothom sap que la petita població de Lourmarin els secrets no existeixen ni han existit mai, ja que, a diferència de París, són un luxe que no es poden permetre els seus habitants».
Com diu Michel Bourret en el pròleg, El gos de Camus és una novel·la que es mou en tres geografies: Menorca, França (en especial Lourmarin) i Algèria i en diferents moments temporals des de l’any 39 fins als anys seixanta del segle passat. Una novel·la humana, però també plena d’animals que ens parlen i ens ensenyen que ells també pensen. A vegades millor que els humans.
El gos de Camus
Joan Pons
Edicions Llentrisca
273 pàgines