Premis Ciutat de Maó, 2025
El Premi Ciutat de Maó ja té una cinquantena d’anys. El seu primer guanyador va ser Francesc Poch Romeu, l’any 1975. Lligat durant molts anys a les festes de la Mare de Déu de Gràcia, a partir de l’any 2012 passà a denominar-se Premi Ciutat de Maó i es deslligà de les festes patronals. Entre els guanyadors trobam Lindsay Mullen, Wim Blom, Félix Ovejero, Pacífic Camps, Anna Carreras, Cristina Batllori, Subirats Jover, Carles Gomila, Joan Barceló, Llorenç Pons Palacios, Lluís Pons Orfila (James), Dilly Bundy, Rafael de la Rica, Miquel Llinàs, Francisco Portillo, José María Cáceres, Sonia Casero, Francisco Luna, Jorge Fernández Alday, Alejandro Martín, José Cruz, Batuel Bayarri i Theresia Malaise.
Enguany, com va succeir l’any 2015, quan es va concedir el premi ex aequo a dues escultures (Marcel Villier i Josep Florit) i a una pintura (Francisco Luna), el premi ha estat concedit a Enric Servera i a Rafael Timoner. El jurat, en entendre que les dues pintures presentades eren meritòries per igual del premi, l’ha concedit ex aequo, una decisió que hauria de tenir un caràcter molt excepcional perquè pot desvirtuar el prestigi del premi.
Rafael Timoner (Maó, 1964) ha estat premiat amb l’obra sèrie Alg@ritmus #18 (Collage sobre tela, 100 x 80 cm). Des de la seva tornada a Menorca, després d’anys vivint fora de l’illa, quan participà a l’exposició institucional «Elogi de la taula», organitzada pel Consell Insular de Menorca, la seva vàlua s’ha evidenciat en altres projectes. Projectes com «Seven lights», a l’antic hospital anglès de l’illa del Rei, o en la concessió del primer premi Lab Oliver 2025. L’obra guardonada forma part del nou projecte artístic de Rafael Timoner Alg@rithmus series, que marca un punt d'inflexió en la trajectòria de l'artista. Es tracta d'una proposta artística que uneix les investigacions en escultura, pintura, instal·lacions, videoart i art sonor i que dona lloc a un nou discurs conceptual i estètic. La posidònia, el codi binari computacional, els algorismes, el quitrà i materials de rebuig són els elements utilitzats per denunciar, des de la ironia com és habitual en l'autor, les friccions entre allò natural i allò artificial, el consumisme i la manipulació a què estem sotmesos.
La sèrie està formada, d’una banda, per obres damunt tela com la premiada que giren al voltant dels bioalgorismes d'algues (AAA). Aquests bioalgorismes formen columnes en les quals s’intercalen missatges provinents de les xarxes socials i publicitaris. Aquestes columnes s’alternen amb altres formades per fulles de posidònia seques. El quitrà de la base (el que en Timoner trobava a les platges de petit) és el màxim exponent de la contaminació a la qual estem sotmesos. D’altra banda, la sèrie es completa amb un conjunt de peces escultòriques disruptives que sota el nom de Pot art reflexionen sobre el temps, l'obsolescència i la incitació al consum.
Enric Servera (Ciutadella de Menorca, 1970) ha estat guardonat amb l’obra Dins l’onada (acrílic, collage, gravat i microplàstics damunt paper i bastidor, 100 x 190 cm). Forma part del seu treball amb microplàstics per denunciar l’estat de la mar i com aquest no tan sols afecta les espècies que l’habiten, sinó també la salut dels éssers humans. Recentment, a l’espai Sant Josep de Ciutadella, hem pogut veure l’exposició «Camins endins», en la qual ens mostrava altres obres similars i presentava la sèrie Camins endins, un treball complex que mereix ser destacat. Les visions de les teulades, balcons i cornises dels carrers de Ciutadella hi són tractats com camins laberíntics en una metàfora que ens remet a la idea del trajecte vital i els obstacles que ens hi trobam. El cel que dibuixen els perfils de les arquitectures vistes a peu de carrer és el nostre recorregut vital i els angles en les orientacions de les teulades, les proves que hem d’afrontar per continuar endavant. Per transmetre aquesta idea ha emprat una tècnica innovadora en la qual el tòrcul no és emprat com un aparell per a l’estampació, sinó com un mitjà expressiu per ell mateix, una tècnica feta amb la col·laboració de Claudia Regeiro. Mitjançant nombroses passades i entintades superposa planxes distintes per crear l’encavalcament de plans que conté l’obra. El resultat final és sorprenent, suggeridor, delicat, ple de matisos i tons.
NO s'autoritza la reproducció ni extracció automatitzada de dades (mineria de textos i dades, TDM) amb finalitats comercials, inclosa la utilització per a entrenament de sistemes d'intel·ligència artificial, d'acord amb l'article 70 quáter de la Llei de Propietat Intel·lectual i l'article 4 de la Directiva (UE) 2019/790.
Es prohibeix expressament qualsevol processament automatitzat de textos i dades a aquests efectes.