Hem entrat dins la segona quinzena d’agost que és quan s’acaba la tranquil·litat atmosfèrica. El pròxim dimecres, dia 20, un mes després de Santa Margalida, arriba Sant Bernat i les temperatures començaran a ser relativament fresques. En efecte, el sol, que ha imposat la nota dominant durant el present mes d’agost, ha de començar a afluixar. Tothom té present aquesta data, a partir de la qual normalment els dies calorosos alternen amb els frescs. Sant Bernat és el patró dels apicultors i dels qui treballen amb cera. Per això, Sant Bernat també és invocat perquè «curi de febres i de mal de cap».
PER SANT BERNAT, EL SOL ENTRA PEL FORAT. Conten d’aquest sant que dormia poc, s’alimentava malament i tenia perdut el sentit del gust i que tant li era beure oli com aigua. L’invoquen perquè quan dorm qualcú i ronca, ho deixi de fer. Diu un refrany que «el mal de cap, el ventre ho sap» i això vol significar que aquest mal pot provenir d’indigestió. N’hi ha un altre que assegura que «mal de cap, prompte mort o curat» perquè o bé és important o fuig de forma ràpida, tot just en haver dormit.
PER SANT MAGÍ, L’AMETLA HAS DE COLLIR. L’alfabeguera també serveix per aspergir els maldecaps. Un dia abans, el 19, és Sant Magí. La lluna, dissabte dia 23, farà el girant a Lluna Nova a les 8 hores i 6 minuts del matí a Verge. El temps tornarà més plover i això, que potser agradable després de tant de temps de sequera, no és gaire favorable per a la futura collita, no debades, «pluja per Sant Bernat, el blat ha corcat». Una altra dita recorda que «per Sant Bernat, l’aigua ve de grat».
PER SANTA ROSA, L’ESTIU JA SAP COSA. Dissabte que ve, dia 23, al calendari hi arribarà Santa Rosa. Sembla que la seva bellesa aixecava passions, tot i que ella no ho podia sofrir. Convendrà regar amb freqüència les plantes i en profunditat els tarongers i llimoneres. S’han de netejar i cavar les oliveres i encara collirem les figues amb les quals podreu fer tota classe de confitura. Aprofitem per sembrar les patates tardanes i ja és hora de veremar el raïm per penjar i fer panses casolanes, sempre tan útils.