No vivim cicles suprems quan s'ambició mos devasta, i hi ha gent de cada casta: "jo submís i tu m'esprems"; ara arribam as extrems, que inquilins de bona pasta depenen d'una subhasta com esclaus d'un altre temps. Subhasta .
Amb s'habitatge i es fems sa gestió sol ser nefasta, pensen que amb ser ric ja basta i per 'çò n'estan exempts; perquè un pobre es contratemps cada dia els(e) tasta, i un ric te fotrà una empasta quan sols la mitat el prems.