LA ‘CORDONADA’ per terra o per mar ha d’arribar. Antigament, es donava per segura al voltant dels presents dies. El comportament habitual de la cordonada, recordem sempre prop de Sant Francesc, patró dels ecologistes, que va ser ahir. És temps de pluges, foscor i un accentuat descens de la temperatura. A la tardor, la circulació de l’atmosfera a les Illes experimenta canvis notables. L’anticicló de les Açores s’afebleix i es retira cap a llocs més meridionals i allunyats. L’aire tropical que normalment predomina a l’estiu, es veu substituït pels aires que formen els fronts atlàntics prou característics de l’estació tardorenca.
PER LA CORDONADA, la barca aturada. Els temporals normalment van acompanyats de grans onades a la mar, de ruixats tempestuosos i de ràfegues intenses de vent. Curiosament, en els últims anys havia fallat en algunes ocasions o s’havia hagut d’esperar fins al mes de novembre perquè les pertorbacions atlàntiques reguessin les Illes. Els inicis d’octubre obrin un període insegur, amb canvis que impliquen una successió de dies càlids i freds, plujosos i secs, sense dates fixes. Els dies tan bon punt són assolellats com frescs de nit.
DE LLUNES, la de gener, i la d’octubre també. La lluna plena de dimarts, dia 7, coincidint amb la Verge del Roser a les 07 hores i 47 minuts a Àries, sol dur temporal. Es creu que aquesta lluna vella en regeix set més. Els refranys diuen que «la lluna d’octubre en cobreix set, i si plou, nou». La davallada de la temperatura i el retorn de les pluges alegre als pagesos. S’espera que el mes d’octubre afavoreixi les collites i prepari la terra per a la pròxima sembra del blat, l’ordi i la civada, abans que tiri de ventades. L’estiuet dels caquis també sol fallar poques vegades.
ACABADES LES FIGUES, guàtleres fugides. L’octubre mai no és fred, amb dolça de bescuit i foquet. Que és com advertir que a l’octubre s’ha d’estar a prop del caliu i que ja comença la fredor. Les magranes i les pomes maduren a les totes i constitueixen les fruites més saboroses d’aquesta època. Demà és Sant Bru i ja se sap «quan són més de dos, que pagui cadascú». Finalment, cal recordar un refrany, molt adequat per aquests dies de tanta injustícia a tot el món: «on manca la llibertat, no cerquis felicitat».