Ella, d’Ernest Callís (Barcelona, 1956), és la història real de com es va convertir, gairebé sense voler-ho, en pare —i en certa manera també mare— d’una filla inesperada. És un relat colpidor i valent escrit per a ella, la seva filla, que va voler que la veritat sortís a la llum.
D’estil àgil i directe, el llibre es llegeix com una crònica periodística en primera persona, amb un ritme que no dona treva. No és una ficció com Negrito, la novel·la amb què l’autor va guanyar el XXIII Premi de Novel·la Rural de la Diputació de Còrdova. Aquí, Callís relata amb tot detall les seves experiències viscudes a Cuba, sovint amb una atmosfera que recorda Kafka o un malson del qual no sembla possible escapar.
Tot comença el Nadal del 2000, quan Callís, immers en una crisi personal i professional, accepta viatjar a Cuba amb un amic que tenia una novia cubana. Després d’un llarg trajecte de Barcelona a l’Havana i de la capital fins a Santiago, la primera nit ja li reserva una sorpresa inquietant: a l’habitació l’espera, asseguda al llit, una jove desconeguda —la cosina de la novia del seu amic. Incomodat per la situació, manté les distàncies, però aquella trobada accidental marcarà el seu destí.
L’endemà sap que la noia es diu Yanet i té només vint anys. La va tornar a veure en una festa de Cap d’Any a casa de la família d'ella. Ell anava acompanyat d’una altre parella i Yanet es va mostrar ostensiblement enfadada. Sentint-se culpable, el català li va voler oferir un regal amb una carta de disculpa.. Poc després, ja a Espanya, Callís que esperava no tenir mai mes notícies de Janet rep una trucada a cobrament a destinació que canviarà la seva vida:
«Amor, qué bella tu carta. La leí todo el tiempo, soñé contigo... soñé que teníamos una niñita.»
Sense imaginar el que vindria, tornà a Cuba i tot va prendre un rumb imprevist. Ella explica com va iniciar una relació amorosa amb Yanet i com la jove comença a mostrar signes de desequilibri.
En quedar embarassada per segona vegada -ja tenia un fill de cinc anys- el seu desequilibri mental es va agreujar. El que havia començat com una aventura es converteix en un malson i arriba a tal punt que l’home decidí que havia de salvar la criatura fos com fos i per això tenia que lluitar amb la burocràcia, la corrupció i el control d’un règim opressiu.
Callís s’exposa sense filtres, despullant-se emocionalment en un testimoni sincer i dolorós. La realitat que descriu supera sovint la ficció. Sense revelar més del necessari, sabem que la seva filla —la nena per qui va lluitar— viu avui a Barcelona, estudia a la universitat i ha pogut créixer en un entorn sa i estable, lluny del destí que l’esperava a l’illa.
Aquest llibre és, en definitiva, un exercici de memòria i redempció: una història de supervivència, amor i coratge que demostra fins on pot arribar un pare per salvar la seva filla.
Ella
Ernest Callís
Editorial Cal·ligraf
120 pàgines