I diuen que «per Sant Narcís, cada mosca val per sis». Antigament, quan la meteorologia tenia certa formalitat i cada una de les quatre estacions complia el seu paper, el fred en aquest temps ja es deixava entreveure. La gent feia el canvi de roba. Es passava de la vestimenta primaveral i estiuenca a la pròpia del temps hivernenc. A hores d'ara, mai no fa el fred quan pertoca. La calor va guanyant terreny en detriment del desenvolupament normal de les collites. Abans, quan arribava la festa de Tots Sants, el refrany ja s'encarregava de recordar «que s'havien de guardar els ventalls i treure els guants».
PER SANT SIMÓ, CADA MOSCA VAL UN VELLÓ. Avui només podem constatar els efectes del canvi d'hora. I els del canvi climàtic, per afegitó. El dia ha tornat curt i les nits són més llargues, indici del començament de la recta que ens anirà conduint cap a l'hivern. D'aquesta manera, cada vegada serà més difícil veure els insectes, que fins ara han estat habituals. Dimarts, dia 28, trobam aquest sant al calendari, acompanyat de Sant Judes, invocat per executar els miracles més difícils.
QUAN SANT SIMÓ I SANT JUDES ARRIBEN, duen la neu a les sabates. Així ho diuen al nord de la Península. Aquests dies de finals d'octubre han confirmat l'estiuet dels codonys. A partir d'ara s'espera temps típicament tardorenc amb pluges i ruixats. La lluna ha començat a créixer i dimecres que ve, se situarà en el quart creixent a les 17 hores i 20 minuts del capvespre a Aquari amb temps destrempat. Convendrà posar el vi dins els cellers perquè ja se sap que «quan l'octubre va a la fi, dins el celler és el vi».
PER SANT URBÀ, EL BLAT HA FET GRA. Divendres, dia 31, és Sant Urbà. Aprofitau per treure l'oli i trasplantau els porros. Podreu sembrar tota classe de grans, com l'ordi, el blat o les faves. Es planten pruneres, pereres, pomeres i figueres. A més de tota classe de fruites tardanes. Diuen que «el pagès per l'octubre els seus deutes cobreix, encara que les millors fruites podreix». Sortosament, «quan l'octubre veu la fi, de Tots Sants és el matí». Una jornada festiva amb el costum d'anar al cementeri a dur-hi flors de record.