El recordat Fèlix Rodríguez de la Fuente va definir la nostra civilització com la civilització dels fems. Cap de les cultures prèvies al la nostra s’ha caracteritzat per una producció tan descontrolada de residus. Les més primitives tot era aprofitat, pràcticament no hi havia cap resta rebutjada, res se desaprofitava. I així al llarg de la història imperava l’economia circular. Tot era reutilitzat.
En canvi, la nostra civilització és una gran productora de deixalles, de despulles, de runa, de sobres, escombraries, brossa... i tots els sinònims que els vingui de gust de fems.
Hem omplert de residus plàstics tots els oceans, més de 20 milions de tonelades hi van a parar cada any. Hem inundat de roba rebutjada el desert d’Atacama, el litoral de Ghana, també hi ha grans deixalleries de roba rebutjada a Kenia, a Xina...Se calcula que cada any el món produeix més de 92 milions de residus tèxtils.
Una tercera part de tots els aliments produïts, al voltant de 2.5 mil milions es desaprofiten abandonats en l’entorn o en enormes deixalleries.
Fins i tot el punt més alt i més pristí del planeta, la magnífica muntanya de l’Everest està coberta de deixalles, més de 30 tunelades.
I per acabar, es calcula que hi pot haver més 170 milions de fragments de restes orbitant a gran velocitat per l’espai, restes de coets, de satèl·lits, de naus, que embruten l’espai i posen en perill altres operacions orbitals que poden col·lisionar provocant encara més fragments en cadena.
Disculpeu, encara hi ha més, m’he oblidat de tota la pol·lució atmosfèrica, més de 37 mil milions de tones de CO2 que cada any surten de les xemeneies de les fàbriques de ciment i acer, i dels milions de tubs d’escapament dels milions de vehicles que escupen gasos d'efecte hivernacle. Cada any moren uns 7 milions de persones contaminades per aquesta pol·lució. També estem intoxicats per tota mena de químics, pesticides, herbicides, disruptors endocrins, microplastics que embruten els nostres organismes.
No us sentiu bruts amb tanta brutícia?
Sí, en Fèlix tenia raó, som la civilització dels fems, la civilització de la porqueria.
No obstant, cada vegada més hi ha més consciència d’aquesta disbauxa d’escombraries i els voluntaris de l’illa del Rei en som un exemple. Som un exemple de reutilitzar, reciclar, reusar. Ens arriben quantitat de tota mena d’objectes decantats, d’eines sobreres, de mobles antics, i nosaltres els restaurem i els hi donem un altre oportunitat, o simplement posem amb ordre en grans panells totes les eines per la seva fàcil identificació. Sí, som ordenats i posem ordre i control en el nostre àmbit dominical. L’espectacular Illa del Rei, és un primordial protagonisme de la garnera. Inevitablement, la pols i la brutícia s’escampa per totes les dependències. I és quan la garnera entra en acció. Netejant i polint aquell espai per realçar i alegrar l’activitat dels voluntaris. La garnera, amb la seva discreta i poc valorada funció, està encantada de fer brillar amb la seva netedat aquests espais plens d’història i altruisme. Sense la humil garnera tota la presumpció de l’Illa del Rei estaria tacada per la brutícia i les escombraries. Visca la garnera! Per favor, no us barelleu per donar-li protagonisme. (Un somriure de complicitat, per favor).
Anton Soler i Ferrater
Voluntari Illa del Rei