La ceràmica viu una època de floriment gràcies a una demanda creixent que es tradueix en una proliferació de tallers i escoles. Ben segur que coneixeu persones que acudeixen a modelar el fang amb les seves mans, possiblement per una necessitat de reconnectar amb la matèria davant una creixent digitalització de la vida. En la majoria dels casos aquesta iniciació se circumscriu al modelatge de peces utilitàries, com tasses o gerros. L’exposició «Werner Bernard. Ceràmica» al Centre d’Art Ca n’Oliver de Maó és una oportunitat extraordinària per copsar com la ceràmica pot transcendir la seva funcionalitat per esdevenir art. Menorca té la fortuna d’haver acollit una de les figures més importants de l’anomenada ceràmica artística, un home que els anys seixanta començà a explorar les possibilitats expressives d’un material carregat de significat mític, el fang. Ja en els seus inicis a Mesopotàmia la ceràmica estava vinculada a l’agricultura i molt probablement al culte a la deessa mare, i els primers vasos, al misteri de la fecundació, la gestació i el part. La ceràmica, feta de fang, aigua i aire ens remet a la feminitat i el foc que la cou a la fecundació masculina, com apunta Mircea Elíade, filòsof, antropòleg i historiador de les religions.
El segle XX i les seves avantguardes van donar el tret de sortida a aquest nou procediment artístic, del qual la Bauhaus a Alemanya i Josep Llorens Artigas a Catalunya foren els precursors. Aviat Chagall, Léger, Joan Miró i Lucio Fontana s’interessaren per la ceràmica, algunes dècades abans de la seva eclosió els anys cinquanta amb representants com Pablo Picasso a França o Lucie Red i Hans Coper al Regne Unit (Werner Bernard treballà amb ells).
Al Museu Peggy-Gugenheim de Venècia l’exposició «Mani-fattura. Le ceramiche di Lucio Fontana», oberta fins al març de l’any 2026, ens acosta a la producció d’aquest gran artista nascut a l’Argentina el 1899 i que, tot i ser conegut per les seves teles esquinçades, treballà la ceràmica durant tota la seva carrera. Lucio Fontana trobà en la ceràmica un mitjà vital per a l'experimentació, que inicià a l’Argentina i continuà a Itàlia, on s’establí, a partir de la dècada dels anys trenta. En les seves ceràmiques Fontana explorà la figuració amb peces de dones, arlequins i criatures marines, i l’abstracció, amb formes abstractes, responent als diversos contextos històrics, socials, polítics i geogràfics. Per a Fontana, l’argila no era una activitat secundària, sinó una segona ànima: generativa, sensual i essencial per a la seva visió artística. En contemplar els seus plats dels anys cinquanta, amb esmalts vibrants i acolorits, hom no es pot estar de trobar clares similituds amb la ceràmica de Miquel Barceló. En les seves crucifixions d’aquesta mateixa dècada la religiositat esdevé èxtasi estètic per després retornar a formes primigènies (oval, quadrat i esfera) amb el fang cru i les incisions pròpies de la seva pintura en la sèrie anomenada Ceràmica espacial.
Werner Bernard arribà a Menorca l’any 1970 i aviat s’interessà per les terres minerals de l’illa. Amb alts coneixements en química, l’explorà i trobà minerals a Favàritx, Binimel·là, es Migjorn i es Mercadal que li serviren per modelar el gres, la terracota i la porcellana; minerals com magnesita, cot, calci, radiolarita, cendres vegetals o òxid de ferro. A l’exposició del Centre d’Art Ca n’Oliver cada ceràmica és una part de Menorca i s’inspira en el seu paisatge, la seva natura, la pedra i la terra. Hi trobam boscos petris, bols ceràmics constructivistes i mosaics que recorden les parets de les pedreres de l’illa, formes foradades com les erosionades pel vent del nord o escultures totèmiques amb ovals que semblen taules futuristes.
Werner Bernard forma, juntament amb ceramistes com Jaume Ribalaiga o Madirolas, l’Olimp de la ceràmica artística a Menorca, un llegat extraordinari per la seva capacitat d’innovació i d’expressió artística que cal preservar i difondre, com fa aquesta mostra que podeu visitar fins al 4 de gener.