Per Sant Antoni fa un fred del dimoni. L’hivern d’enguany és molt formal. Les borrasques van i venen i les temperatures són baixes. Fred i una mica de neu, que fan oblidar que moltes d’aquestes fredorades intenses abans arribaven al mes de febrer. Tenim un hivern com pertoca. La lluna vella de gener, fins diumenge que ve, no farà el girant i hauria de donar pas a les famoses calmes de gener. Segons el parer de la gent, la lluna d’aquests dies és la més clara de l’any. Té una netedat que entusiasma.
Per Sant Antoni, la perdiu vol matrimoni. S’aparellen les perdius al camp, segons indiquen els caçadors. Hi ha un refrany que ho recorda també. Es temps de talar els arbres. S’ha d’aprofitar que la saba està baixa per tallar les soques, així com per obrir clots per a allotjar noves plantacions d’arbres. Durant el proper cap de setmana tornaran les festes de Sant Antoni, el patró dels animals i de tota la pagesia en general. Sant Antoni augmenta la posta d’ous de les gallines. Els dies s’allarguen, i com diu el refrany, «per Sant Antoni, una passa de dimoni». S’escurcen les nits.
Sant Antoni del porquet, a les velles fa carusses i a les joves l’ullet. La segona desena de gener ens durà la setmana dels barbuts, que tothom espera amb impaciència. És la setmana dels sants posseïdors de llargues barbes. Els peluts eren Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni. Dissabte arribarà la diada gran de la pagesia a l’hivern. Un sant simpàtic, plenament reconegut com a advocat de les bèsties.
És admirable com el seu patronatge s’ha estès sobre tota classe d’animals. Sant Antoni és el patró dels menestrals, traginers i manescals. Les beneïdes d’animals, tant de pèl com de ploma, són imprescindibles.
Gener, fred i mel al calder. Els animals de companyia han agafat darrerament també el protagonisme. A mesura que anaven desapareixent els animals de feina, una multitud de cans, moixos i altres bèsties casolanes tanquen la desfilada. Antigament, era molt mal vist tenir fermats els animals aquest dia. Després de les beneïdes se’ls deixava a lloure per dins una tanca. Ni divendres ni dissabte són dies adequats per fer les matances. Que de cada any se’n fan manco. El temps es repeteix i dona la volta. No és tan estrany.