Enfora queda aquell dissabte, primer de febrer de 1941, quan sortia al carrer amb un cos de 4 pàgines, vestit amb molta lletra i despullat de fotografies. Ha arribat a les noces de marbre amb la societat menorquina i, com si d’una parella es tractés, en la seva relació hi ha hagut alts i baixos, crítiques i encerts però, dia a dia, s’ha dedicat amb esforç a l’aventura d’informar, sense cap dubte, pel bé de la comunitat.
Que enfora queda aquell dilluns d’un mes de febrer gelat en què vaig començar a fer feina a l’arxiu del diari Menorca!
Enguany, «Es Diari» ha arribat al 85è aniversari; jo al trigèsim que en form part i, mentre la memòria m’acosta alegries i tristors viscudes, companys que ja no hi són i molta gent que m’ha ajudat a aconseguir una imatge o informació; abans de bufar espelmes, els voldria donar les gràcies, a tots ells, a qui l’altre dia me va acompanyar en una senzilla tertúlia i al diari degà per deixar-m’hi treballar.