S’ha de donar la cara

Dos fenòmens coincideixen avui dia a l’hora d’expressar el malestar amb determinades situacions. Per una banda, el volum. La freqüència. La gent es queixa més que mai. Tot molesta a algú. Hi ha persones que no toleren cap ingerència en el seu benestar. Al més mínim inconvenient apareix el retret, el lament, mitjançant qualsevol dels molts mitjans disponibles per fer-ho. Per altra banda, però, moltes de les persones que es queixen no volen donar la cara. L’anonimat ha passat de ser una raresa a ser la norma. No signen una carta o no presenten una instància perquè, diuen alguns, tenen por de les conseqüències, de les represàlies. Ni que anessin a denunciar un càrtel de narcotraficants mexicans. Si la denúncia val de ver la pena, no hi ha cap problema per fer-la sense amagar-se.