A mi apreciada compañera
Soy de los que considera que las formas son tan importantes como el fondo, mucho más si de lo que se trata es de relaciones entre compañeros de profesión. Por encima del falso y forzado corporativismo -el cual detesto- debe prevalecer siempre el respeto y la educación por el trabajo de los compañeros. En el caso de los abogados ,esto adquiere una especial importancia, pues enfrentándose siempre los litigantes con posturas antagónicas, los abogados deben de intentar mantener cierta perspectiva de la situación, evitando en cualquier caso implicarse de manera personal y siendo siempre conscientes de que el letrado de la parte contraria se limita a hacer el trabajo en defensa de su cliente.
Evidentemente, eso no significa que no se puedan defender las posturas con cierta pasión, algo que nos ocurre en más o menos ocasiones a todos los que desarrollamos este oficio. Pues bien, dicho esto, no me queda más que disculparme ante mi compañera Carmen Pecharromán, buena letrada y mejor compañera, con la cual no estuve nada afortunado al finalizar la vista del juicio que enfrentó a dos de nuestros clientes el pasado martes día 13, quizá la señalada fecha tuvo algo que ver. El caso es que, independientemente de no estar de acuerdo desde el punto de vista jurídico con Carmen, nada justificaba mi salida de tono con ella y ante mi cliente, menos si cabe cuando acabábamos de firmar un acuerdo beneficioso para nuestros representados. Sinceramente Carmen, lo lamento. Un abrazo.
Carlos Salgado Saborido
Letrado nº3.838 del ICAIB
Maó
Respecte i agraïment
a en Tòfol Capó
Els que signam aquest escrit som ciclistes i pares de ciclistes que volem manifestar públicament el nostre respecte i agraïment a en Tòfol Capó per tots els anys que ha dedicat de manera totalment altruista, però sobretot apassionada, alegre i generosa, al ciclisme menorquí en general i a tots noltros en particular.Volem alabar també la seva trajectòria com a entrenador i director esportiu, perquè sempre ha valorat més les persones que els resultats en les competicions i perquè ha sabut transmetre la seva enèrgica passió pel ciclisme, i amb ella els valors de l'amistat, la feina en equip, l'esperit de superació, l'esforç, etc. Però li esteim especialment agraïts perquè ha ajudat els corredors a créixer i a madurar com a persones i als seus pares a educar-los en aquests valors.Tant en Tòfol com na Pepi, d'una manera senzilla, franca i generosa, com si fos la cosa més natural del món, ens han acollit sempre a ca seua com a part de la seua família; tots sabíem que en qualsevol moment i per qualsevol motiu ens podíem aturar a can Tòfol i seríem rebuts amb un somriure i atesos com a casa.
Per açò, ara que sabem que ell i la seva família estan passant per uns moments molt durs i molt difícils els volem expressar públicament el nostre respecte, la nostra estimació i el nostre suport.
Toni Vivó Fraga
Montse Frau Piris
Antonio Vivó Cortés
Neus Vivó Fraga
Maria Fraga Pons
Toni Huguet Soldado
Mari Janer Pieres
Joan Orasio Janer
Toni Orasio Mascaró
Pere Català Coll
Mª Carmen Oviedo Muñoz
Pau Allés Pons
Jaume Benejam Gener
Anna Paul Aberson
Romualdo Benejam Paul
Francesc Caymaris Benejam
Xavier Mascaró Mercadal
Núria Taltavull Moll
Maria Mercadal Fedelich
Guillem Genestar Bosch
Antonio Bosch Capó
Catalina Pons Mercadal
Antònia Capó Gener
Consuelo Picó Coll
Cristóbal Bosch Capó
Jaume Bosch Pons
Maria Bosch Capó
Nofre Benejam Hitar
Mª Àngels Taberner Capó
Mª Asunción Llufriu Prats
Magdalena Pons Fedelich
Joan Allés Anglada
Francisco Bosch Benejam
Àgueda Capó Comellas
Llorenç Bosch Capó
Rita Mercadal Fedelich
José Mascaró Torres
Catalina Marqués Monjo
Emílio Gómez Lázaro
Joan Allés Pons
Ciutadella
La gallina dels ous
d'or s'està morint
Les dades econòmiques que sobre la situació de Menorca s'han anat fent públiques en els darrers dies, són certament molt preocupants. Totes elles concorden en afirmar que l'economia menorquina ha perdut embranzida i que es troba de ple dins una recessió molt profunda. El més greu de tot això és que tots els analistes coincideixen en què aquesta situació s'allargarà en el temps.Fins i tot el Centre de Recerca Econòmica de Sa Nostra, que sempre s'havia mostrat optimista amb la situació de la nostra illa, ara ja està dient que a Menorca el pitjor encara no ha passat i que no veu signes que la situació es recuperi. Antoni Riera, director del CRE de Sa Nostra, va dir, fins i tot, que no veu a Menorca "amb la capacitat suficient per donar la volta a la situació", donant a entendre que la sortida a la crisi és cada cop més llunyana.
Tenim una taxa d'atur del 20,7%, un índex mai conegut a la nostra illa. L'afiliació de treballadors a la Seguretat Social ha baixat un 4,5%. En plena temporada alta hi ha 3.227 aturats en el sector serveis, un 10% més que en 2009. S'ha reduït també, en un 4,9%, les empreses donades d'alta a la Seguretat Social. En cap altra illa de les Balears s'han destruït tants de llocs de feina i tantes empreses com a Menorca. Però si analitzam l'inici de la temporada turística, veurem com a Menorca, a pesar de l'anunci de cervesa Damm, i a pesar dels convenis signats amb els Touroperadors, l'arribada de turistes ha disminuït fortament durant el mes de maig, quasi un 10% respecte al mes de maig de 2009, i quasi un 50% respecte al mes de maig de 2003, just fa 7 anys. I ha tingut, això sí, un lleuger augment el mes de juny. Un primer signe d'esperança. Però no hem d'oblidar que aquest augment en l'arribada de turistes estrangers es centra, bàsicament, en els establiments del tot inclòs. Segurament no hi ha altra alternativa, però aquest fet, no fa sinó agreujar encara més la forta crisi de l'oferta complementària. I sinó, basta demanar-ho als comerciants i restauradors de les zones turístiques. Tots ells coincideixen en afirmar que aquesta temporada és molt pitjor que l'anterior, que ja va ser catastròfica.
Certament el rumb que porta Menorca és irremeiablement cap al precipici. El secretari general de Pime Menorca, Pau Seguí, va ser molt gràfic quan va afirmar, fa uns dies, que si no hi havia un cop de timó dràstic, Menorca podria passar a ser pobre a l'any 2015.
Però què li passa a Menorca que no passi a la resta de les Illes Balears? Per què Menorca té els indicadors econòmics més negatius del nostre entorn?
El problema no és que els nostres empresaris no siguin actius, no és que la gent de Menorca no sigui imaginativa i no tengui iniciativa. El problema és que tenim uns governants que no creuen en la iniciativa privada i només cerquen posar traves i obstacles a qualsevol projecte que pugui sorgir. El problema real és que pesen més el prejudicis ideològics que les raons econòmiques.
Per posar un exemple, l'altra dia coneixíem com el Consell insular havia contestat una petició per a regularitzar unes places turístiques després de 4 anys d'haver-la presentada. I contestava no per aprovar la proposta sinó per demanar encara més informació i, per tant, allargar encara més el procés. Segurament el propietari d'aquests apartaments no és diputat autonòmic del PSOE, ni té el carnet d'algun dels partits governants.
Moltes tramitacions es converteixen en una autèntica cursa d'obstacles que poden durar anys i anys, sense que als nostres governants sembli preocupar-los els trastorns i les conseqüències econòmiques que aquesta passivitat provoca al promotor de la iniciativa.
Encara recordam també com el promotor d'una bodega i un hotel rural a la finca Torralbenc Vell va haver de plegar veles quan la consellera d'Economia li va dir que el projecte que havia presentat no era factible a Menorca i que considerava que s'havia equivocat d'illa. Aquesta actitud de menyspreu va ser tot un toc d'avís per a altres possibles inversors que, en aquests moments, amb tota lògica, ja estan desviant les seves inversions cap a altres llocs més acollidors.
Aquesta actitud bel·ligerant contra els empresaris i contra la iniciativa privada, no subjecte a cap lògica, sinó a un decimonònic prejudici ideològic, està inevitablement empobrint Menorca. Menorca de cada vegada és més pobre i el que és pitjor, de cada vegada està més desanimada i més conhortada.
En definitiva, la gallina dels ous d'or s'està morint i encara n'hi ha alguns que la volen acabar d'ofegar. Una trista realitat que ens està conduint inexorablement cap a una situació de pobresa i desesperació.
Antoni Camps Casasnovas
conseller del Partit Popular